Algunes consideracions sorgidas de la I Jornada de Fundraising y Mecenazgo organitzada per la Universitat de Vigo (24 i 25 d’octubre 2013):
- La Universitat espanyola té bona reputació però no és transparent,
i això limita qualsevol intent de presentar-se davant la societat com a mereixedora de donatius.
- A les universitats espanyoles no se les coneix, més enllà del nom, la seva localització geogràfica o de ser expenedores de títols. Sense informació suficient, les universitats no mostren diferències substancials entre elles, i el donant no té criteri per decidir sobre la seva col·laboració.
- A les universitats espanyoles el fundraising està fragmentat en diverses unitats administratives internes, situació que el fa ineficient. Sense organització i estratègia a mitjà i llarg termini, no hi ha resultats.
- Els consells socials de les universitats han de vetllar per ” professionalitzar” el fundraising, han de creure en ell, recolzant els primers moments en què tot és invertir sense esperar res a canvi.
- Una correcta gestió en la captació de recursos privats impedeix la mercantilització de la Universitat pública. Per això, la direcció de la Universitat ha d’assegurar, a través d’esdeveniments i reunions contínues, l’entesa mútua entre els públics interns (estudiants, professorat i PAS) i els donants privats (empreses, fundacions, individus).
Aquesta entrada també està disponible en: Spanish