Catalunya-Espanya: “No em vull separar. Vull independitzar-me”

Poques vegades m’identifico plenament amb un ciutadà que veu publicada la seva opinió en un mitjà de comunicació. Es tracta de Josep Umbert (al Diari ARA) titulada “No sóc separatista“. Exposa una actitud exemplar davant el conflicte Catalunya-Espanya, admirable des de tots els punts de vista. Davant la intransigència del govern espanyol actual, descriu la forma de pensar d’una societat catalana madura. La transcric íntegrament.

 

NO SÓC SEPARATISTA
JOSEP UMBERT ROCA (Sta. Perpètua de Mogoda)
Diari ARA, 15.01.2014

*

M’agraden moltes coses d’Espanya. No penso fer cap boicot a productes pel fet de ser espanyols, ni vull que es posin fronteres als productes que passin per Catalunya. Vull mantenir tots els meus amics castellans i ajudar els que ho necessiten.També vull llegir en castellà perquè és una gran llengua, no obligat per cap llei. Vull ajudar amb el cor a la mà, amb una solidaritat volguda i no imposada. Vull actuar amb dignitat. I m’agradaria veure que la meva llengua es defensa tant com qualsevol altra, i que no ens hem de justificar pensar i expressar-nos diferent. Tampoc vull tenir més el sentiment de formar part d’un estat que ens deixa sols quan hem de defensar-nos de mentides i menyspreus.
Com el germà que deixa la casa familiar, no vol separar-se de la família, senzillament vol, necessita i creu que serà bo per a tots que ell sigui responsable de la seva vida. No es vol separar, vol ser independent. Com a català, jo no em vull separar, vull ser independent.
I considero un deure i un privilegi fer tot el possible perquè els nostres néts ho puguin viure amb total normalitat.

*

La distinció entre “separar-se” i “independitzar-se” no és intranscendent. És un matís que podria ser la pedra filosofal en la resolució del conflicte. El govern espanyol no hauria de desaprofitar l’oportunitat de dialogar amb qui manté una actitud de respecte de tal magnitud, potser deguda al “síndrome d’Estocolm” després de 300 anys de dominació, però fet i fet, un sentiment real i palpable. Independitzar-se mantenint els vincles de respecte, ajuda, generositat i equitat. Però si el clima de menyspreu contra Catalunya va en augment les conseqüències seran imprevisibles. Podria arribar el cas que els catalans, a més d’independitzar-se, també desitgessin separar-se.

*

 

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*