Consultes Populars, vols votar?

L’únic dolent que tenen les Consultes Populars és que “enfronten” als ciutadans. Però, què hi farem . És el preu que s’ha que pagar per la democràcia autèntica.

Em ve al cap una frase de Edmund Burke “…per a què la maldat floreixi, només fa falta que la gent bona no faci res “. La nostra democràcia és soporífera, s’adorm tothom. Ningú actua davant les injustícies o els abusos de poder perquè hem delegat la funció de control i només l’exercim cada 4 anys (i amb alts índex d’abstenció). I així “floreix la maldat” per arreu. Per què no dotar-se de mecanismes d’actuació                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                         pública, quant menys de consulta popular? A Espanya la cosa pinta malament. Conceptes com iniciativa popular, col·laboració ciutadana, rendiment de comptes, difusió pública, audiència pública, assemblea ciutadana… sonen a coses experimentals. Plebiscit, referèndum i consulta són més coneguts encara que poc utilitzats. En els darrers anys, poques consultes vinculants hi ha hagut (1985, OTAN; 2005, Constitució Europea; 2009, Estatut de Catalunya) perquè convocar una Consulta Popular es competència exclusiva de l’Estat. I això ha de canviar. Algunes idees:

1- Que la competència per convocar una Consulta Popular no quedi exclusivament en mans del Govern o el Parlamento espanyol, sinó que també comparteixin aquesta  competència els Governs Autonòmics i, sobre tot, els Ajuntaments.

2- Que els propis ciutadans puguin promoure i convocar la celebració d’una Consulta Popular mitjançant la presentació d’un nombre determinat de signatures.

3- Que el resultat d’una Consulta Popular sigui vinculant. No perdem el temps.

Hi ha temes que obviaré per la seva extensió –encara que no per la seva importància– com quin és el llindar mínim de participació, la suficiència de la majoria simple o els controls financers que han d’exercir-se sobre la campanya. Respecte a les preguntes, cal afirmar que no han de ser induïdes. Ara bé, em ve un dubte: ens ho podem preguntar tot?; tenim prou informació “de tots els temes” per votar amb equanimitat? D’altra banda, podem respondre que sí. S’ha de confiar en el bon judici del ciutadà. Però, d’altra banda, els nostres baixos nivells d’informació sobre ciència i cultura poden fer un flac favor a la democràcia i prendre decisions errònies. Que ho voti una majoria no implica la decisió més adequada. Només la majoritària:

- Què sabem de Física per opinar sobre el medi ambient?. Poc, però hem de opinar i actuar. Dotem-nos de nous mecanismes d’informació i comunicació imparcials per votar en condicions.

- Què sabem de Biomedicina per opinar sobre les cèl·lules mare?. Poc, però hem de opinar i actuar. Dotem-nos de …

No desaprofitem el pols polític que li tira el ciutadà al governant amb la Consulta Popular i que va més enllà de la lògica pressió política (lobbisme).

 

Aquesta entrada també està disponible en: Spanish


Deixa un comentari

*