Archive for ‘Comunicació’

abril 24th, 2015

Adéu, pare (in memoriam, Manel Palencia i Garriga)

Manel Palencia 001La mort de la teva filla el passat mes de gener ha estat un cop massa dur per a tu. La vida va perdre tot sentit a partir d’aquell moment. I has decidit seguir la seva estela. Adéu, pare. Et trobaré molt a faltar.

Et vull dir una cosa: em sento molt orgullós de tu, del que has fet i del que has dit, de la teva actitud com a pare, com a ciutadà, com a professional de la publicitat, com a catalanista. La teva vida no ha estat fàcil i has lluitat de valent per aconseguir un espai professional i familiar de qualitat, amb un estil propi. Els companys de la publicitat saben de la teva generositat, tracte i somriure constant. La família i els amics també. Inclús la gent anònima del carrer també ho saben (em ve al cap la teva acció “diària” de preparar-te monedes a la butxaca per repartir-les entre persones necessitades… sembla una tonteria però fer-ho durant 15.000 dies és excepcional).

No tenies facilitat de paraula però tenies facilitat de pensament, una ment àgil típica de les criatures de la post-guerra. I el temps i l’experiència et van convertir en un gran publicitari, expert en mitjans. La publicitat en cabines telefòniques (CETESA) va ser “made in Palencia” durant molts anys.

Sento també una gran satisfacció per haver compartir bona part de les nostres vides, professió i passió. Als anys 80 i 90 vam compartir Junta Directiva de l’Associació Catalana de Publicitat i Comunicació, de la qual vas ser President un munt d’anys (des d’aleshores et deia “president”, m’agradava dir-te “president”, fins el darrer dia et vaig dir “president”). Vam compartir moto. Vam compartir pont aeri. Vam compartir la llengua catalana (amb tu vaig poder parlar en català des de la infància). Vam compartir un munt de frases fetes. Vam compartir grans estones rient, rient de valent, instants màgics de la vida. Inclús ets el culpable del meu agnosticisme actual, regalant-me llibres de l’estil “Jesús, 3.000 anys abans de Crist”… tantes i tantes coses. Et vas entendre molt bé amb els meus fills. El paper d’avi (“Bubu”) el vas fer amb gran empatia, i de manera sincrònica i complementària a la meva. Gràcies, pare. Per tot.

A partir d’avui quedo orfe de tu. Ben segur, en el futur trobaré a faltar les teves observacions i la teva admiració per tot el que feia. M’admiraves molt. I confiaves molt en mi. Era recíproc.

Adéu, pare. Fins sempre.

pare1  pare2
maig 26th, 2014

Alumnes 10C: universitaris d’excel·lència

Una edició més he tingut el plaer, l’orgull i la satisfacció de participar com a coacher en el Programa de Alumnos 10C de la Universidad de Huelva impartint un curs d’habilitats directives específic. Són titulats en graus, màsters o doctorats que accedeixen a participar en aquest programa patrocinat per CEPSA i que han obtingut la puntuació suficient per ser elegits entre tots els estudiants de la UHU.

Després de l’intens curs outdoor training a Matalascañas i una sèrie d’entrevistes personalitzades, els participants comparteixen els seus coneixements a través de diferents dinàmiques socialitzadores, alhora que reflexionen sobre lideratge, comunicació, gestió del temps, gestió de conflictes, entre algunes àrees del management .

Com cada any, els lliuro tot el que sé però aprenc molt d’aquests joves tan preparats.

2014-05-23 15.30.30

març 20th, 2014

20 de març. Dia Internacional de la Felicitat

L’any 2012 l’Assemblea General de les Nacions Unides va decidir proclamar el 20 de març com el Dia Internacional de la Felicitat. La iniciativa va partir de Bhutan, un petit regne del sud d’Àsia que va adoptar el concepte d’Índex de Felicitat Nacional Bruta ( IFNB ) com a substitut del tradicional Producte Interior Brut ( PIB ) .

dia_internacional_felicidadSens dubte, la felicitat ha de ser el nou paradigma econòmic per aconseguir la igualtat entre els éssers humans. Per això, seria convenient que la iniciativa de crear un “Dia Internacional” no derivi, amb el temps, cap a finalitats comercials. La seva celebració no ha de consistir a regalar coses sinó en auto-conscienciar-se de la necessitat del canvi. Més aviat, s’haurien de potenciar accions educatives per damunt d’actuacions folklòriques i festives.

Per si algú ho va oblidar, recordem que la cerca de la felicitat és una cosa col·lectiva i no individual. Aconseguir la felicitat global és l’única via per aconseguir ser feliç com a individu.

 

febrer 20th, 2014

Lluitar per ser feliç

En els primers anys de la meva vida les tecles blanques i negres del teclat d’un piano eren molt més importants que les d’un ordinador. Però amb el temps, les tecles alfanumèriques van anar guanyant terreny, adreçant tota la meva creativitat a espais allunyats de la música.

Actualment sóc feliç. Però necessito la música per fer feliç als que m’envolten. La necessito per transmetre valors i sensibilitat.  Per això, i per reforçar els objectius que des de sempre m’he proposat (lluitar pel canvi social, per la igualtat dels éssers humans, per la llibertat dels pobles, pels meus estudiants, per la recerca, per ser cada dia millor persona….) els mostro la meva nova màquina d’escriure, un mix de tecles i funcions que, segons diu el manual d’instruccions, pot expressar tot el que hom sent.

576229_10151378513423229_1315029926_nManel Palencia-Lefler (2014)

gener 5th, 2014

Twitter en perill: 5 observacions

twitterbirdblueGener 2014. Twitter ja té 8 anys.

Sense adonar-nos, els usuaris més actius estan derivant cap a:

1. – Pèrdua d’objectivitat en les seves opinions i d’exactitud en les dades.
2. – Augment de l’egocentrisme intel·lectual (escoltar-se a un mateix).
3. – Cerca de l’enfrontament entre individus i comunitats per a la creació de l’interès o notícia. A poc a poc, el diàleg (tuits) augmenta amb els que opinen de la mateixa manera oblidant als altres.
4. – Augment de la violència virtual. Bona part dels usuaris poden acabar sent “trolls” (gamberros internautes) sense adonar-se’n.

I els usuaris passius (que majoritàriament llegeixen i retuitegen) també estan derivant cap a:

5. – Ensopiment progressiu: disminució del criteri propi davant les expressions i idees dels altres.

 

novembre 30th, 2013

Mitjans de comunicació públics. Nou decàleg.

1) Els mitjans de comunicació públics tenen una funció social més enllà dels períodes polítics electorals. Han de comptar amb una protecció legislativa que procuri recursos públics estables .
2) El seu control no ha d’estar en mans dels partits polítics. La ineficàcia demostrada pels “Consells” és una evidència. La responsabilitat del control ha de recaure en funcionaris interventors experts, sense color polític, especialment sobre els pressupostos d’ingressos i despeses, mai sobre continguts periodístics.
3) Qui ha de controlar els continguts dels mitjans de comunicació públics és la ciutadania -no les audiències- mitjançant metodologies científiques que procurin donar veu a amplis sectors de la societat.
4) Ni al costat de les majories ni al costat de les minories. Els mitjans de comunicació públics han d’estar al costat de la veritat i l’objectivitat.
5) No han de servir als objectius de relacions públiques governamentals ni a interessos corporatius publicitaris.
6) Han de donar suport a la llengua i a la cultura dels seus oients o telespectadors, lluitant contra tot intent de menoscabarlas.
7 ) Han d’assumir com a pròpia la defensa de l’interès social davant l’ status quo.
8 ) Han d’atendre la preocupació ciutadana, donant veu als diferents col·lectius que la representen, generant debat, sense por a les conseqüències.
9) La meritocràcia dels seus periodistes, tècnics, directius i experts ha de ser l’única via d’accés i permanència en l’organització. S’han d’eliminar tots els llocs de treball que persegueixen el control polític.
10 ) Si callen davant la corrupció política no només posen en perill la democràcia sinó la supervivència del propi mitjà. Per això, han de viure en una contínua revisió de la seva Missió i Visió.

sensMpublicsNOdemocracia

 

setembre 22nd, 2013

Donar és la millor comunicació

“Donar és la millor comunicació”. Així acaba un espot publicitari de l’empresa tailandesa de telefonia, True Move-H, que ha decidit sorprendre als seus usuaris i al món sencer amb un reflexiu missatge a través d’una campanya de relacions públiques. L’objectiu de la campanya no és recollir diners per a una causa ni vendre un producte. Tan sols vol transmetre una història commovedora que humanitza les relacions entre les persones. Convido a visionar-lo. És impactant i molt emocionant.

YouTube Preview Image

El vídeo promocional, de 3 minuts, ha aconseguit 8 milions de visites en tan sols una setmana (21.09.13). L’ús d’un elaborat storytelling (crear una història i explicar-la) en els mitjans de comunicació està ben vist per a les ONGs quan persegueixen conscienciar i captar fons. Però no està tan clar per a les empreses, sobretot si la història que s’explica juga amb els valors i les emocions més íntimes de l’ésser humà, aquelles que et fan posar vermell: donar, pensar en l’altre, ajudar … quan tots sabem que les empreses es mouen en un mitjà competitiu i egoista. Així doncs, hauríem de preguntar-nos: l’empresa tailandesa True Move-H promourà entre els seus empleats, accionistes i clients els valors que s’expliquen en aquest vídeo?; com ho farà?. Si no ho fa, aquest magnífic espot publicitari, a la llarga, no farà altra cosa que torpedinar la fràgil línia de flotació de la Responsabilitat Social de les Empreses.

 

setembre 12th, 2013

VIA CATALANA: 1.600.000 persones uneixen les seves mans atravessant Catalunya

Segons l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), organitzadora de la cadena humana, la Via Catalanaés l’avantsala de la independència. El món ha de tornar a mirar cap a Catalunya per a què vegi quina és la voluntat majoritària i democràtica del poble català i, alhora, reforçar el procés que ha de permetre als catalans d’assolir la llibertat no més tard del 2014.  Ara és l’hora de la Via Catalana. Enllaçats, units, resseguint el país amb una cadena humana per tal de convertir en realitat l’anhel majoritari dels catalans, esdevenir un nou Estat d’Europa“.

Una petita mostra, no exhaustiva, de la reacció mediàtica internacional l’11 de setembre de 2013.

*


juliol 22nd, 2013

Potenciar les intel·ligències múltiples

El psicòleg i investigador Howard Gardner (1943) va formular la coneguda Teoria de les Intel·ligències Múltiples l’any 1983. Durant anys la va anar desenvolupant en diversos llibres i articles i ha quedat objetivizada en 9 intel·ligències que l’ésser humà és capaç de desenvolupar: la intel·ligència lingüística, la intel·ligència logicomatemàtica, la intel·ligència visual-espacial, la intel·ligència musical, la intel·ligència cinètic-corporal, la intel·ligència intrapersonal, la intel·ligència interpersonal, la intel·ligència naturalista i la intel·ligència existencial. (1)

 

La Teoria de les Intel·ligències Múltiples parteix d’un principi fonamental: tots els éssers humans són genis, encara que adormits per un sistema educatiu que no està interessat en desenvolupar les seves intel·ligències. Si volem millorar aquest món, hem de ser capaços de potenciar totes les intel·ligències de l’ésser humà i no només les 2 que veneren els sistemes educatius actuals (lingüístic-verbal i logicomatemàtica).

Sens dubte, doncs:

  • hem de personalitzar l’educació tant com sigui possible. Comptem ja amb la tecnologia suficient. No hi ha cap necessitat d’ensenyar el mateix a tothom, amb els mateixos llibres i els mateixos recursos pedagògics.
  • hem d’ensenyar els “temes clau” de la ciència i la societat utilitzant metodologies adequades per a les diferents intel·ligències. D’aquesta manera, moltes més persones aconseguiran els seus objectius formatius. S’ha d’acabar amb l’elitisme intel·lectual. Disminuirà enormement la frustració de milions d’homes i dones.

Els models educatius del futur (infantil, primària, secundària, professional, universitària i contínua) han d’incloure estratègies orientades a desenvolupar els diversos tipus d’intel·ligències. D’aquesta manera, el docent podrà identificar les fortaleses i debilitats de les diferents intel·ligències de l’alumne. És molt possible que els sistemes educatius s’encareixin encara més (espais, entorns, especialistes i instruments) però permetrà incorporar a la societat molts més ciutadans que en l’actualitat, que aportaran, a més, diferents maneres de veure les coses. El dia que un Consell de Ministres, l’equip directiu d’una multinacional o els militants d’un partit comptin amb persones de diferents intel·ligències a l’hora de prendre decisions, el món millorarà notablement.

___________

(1) Daniel Goleman va irrompre el 1995 amb el concepte de “intel·ligència emocional” que no és altra que una combinació de les intel·ligències intrapersonal i interpersonal. Altres investigadors com Dan Millman, Robert Emmons, Danah Zohar, Ian Marshall i Ramon Gallegoss han obert també la via a descriure la “intel·ligència espiritual”.