Archive for ‘Innovació’

juliol 15th, 2014

No hem de substituir informació per coneixement

Em preocupa que es llegeixi tan poc. Llegir la premsa en diagonal … opinions en blocs … uns quants tuits al dia … els apunts abans d’un examen … un informe del treball … és convenient … però no suficient. Ben bé tot això no és llegir. És carregar el cervell amb informació, massa informació … el que alguns anomenen “infoxicació”. Patim els efectes de l’opulència informativa del segle XXI.

Em preocupa que no estiguem generant (i per tant, llegint) nou coneixement. Perquè la informació no implica coneixement. Què és nou coneixement? El que ha patit una transformació a través de l’experimentació personal o científica.

I en les xarxes socials, es genera poc coneixement. I el poc que hi ha, passa desapercebut entre tanta informació. Ho estan gaudint molt pocs. Costa molt trobar nou coneixement.

Important: no hem de substituir informació per coneixement. Cada cosa al seu lloc i en el seu temps.

Per això, et convido a:

1 – Dedicar un temps a la lectura de textos que t’aportin nou coneixement: què et sembla un dia a la setmana?.
2 – Ser crític amb les fonts: tracta de buscar el creador de coneixement.
3 – Fes-ho ja!. No es coneixen antídots per a l’actual infoxicació.

*

Un altre dia seguim.

maig 26th, 2014

Alumnes 10C: universitaris d’excel·lència

Una edició més he tingut el plaer, l’orgull i la satisfacció de participar com a coacher en el Programa de Alumnos 10C de la Universidad de Huelva impartint un curs d’habilitats directives específic. Són titulats en graus, màsters o doctorats que accedeixen a participar en aquest programa patrocinat per CEPSA i que han obtingut la puntuació suficient per ser elegits entre tots els estudiants de la UHU.

Després de l’intens curs outdoor training a Matalascañas i una sèrie d’entrevistes personalitzades, els participants comparteixen els seus coneixements a través de diferents dinàmiques socialitzadores, alhora que reflexionen sobre lideratge, comunicació, gestió del temps, gestió de conflictes, entre algunes àrees del management .

Com cada any, els lliuro tot el que sé però aprenc molt d’aquests joves tan preparats.

2014-05-23 15.30.30

febrer 20th, 2014

Lluitar per ser feliç

En els primers anys de la meva vida les tecles blanques i negres del teclat d’un piano eren molt més importants que les d’un ordinador. Però amb el temps, les tecles alfanumèriques van anar guanyant terreny, adreçant tota la meva creativitat a espais allunyats de la música.

Actualment sóc feliç. Però necessito la música per fer feliç als que m’envolten. La necessito per transmetre valors i sensibilitat.  Per això, i per reforçar els objectius que des de sempre m’he proposat (lluitar pel canvi social, per la igualtat dels éssers humans, per la llibertat dels pobles, pels meus estudiants, per la recerca, per ser cada dia millor persona….) els mostro la meva nova màquina d’escriure, un mix de tecles i funcions que, segons diu el manual d’instruccions, pot expressar tot el que hom sent.

576229_10151378513423229_1315029926_nManel Palencia-Lefler (2014)

gener 5th, 2014

Twitter en perill: 5 observacions

twitterbirdblueGener 2014. Twitter ja té 8 anys.

Sense adonar-nos, els usuaris més actius estan derivant cap a:

1. – Pèrdua d’objectivitat en les seves opinions i d’exactitud en les dades.
2. – Augment de l’egocentrisme intel·lectual (escoltar-se a un mateix).
3. – Cerca de l’enfrontament entre individus i comunitats per a la creació de l’interès o notícia. A poc a poc, el diàleg (tuits) augmenta amb els que opinen de la mateixa manera oblidant als altres.
4. – Augment de la violència virtual. Bona part dels usuaris poden acabar sent “trolls” (gamberros internautes) sense adonar-se’n.

I els usuaris passius (que majoritàriament llegeixen i retuitegen) també estan derivant cap a:

5. – Ensopiment progressiu: disminució del criteri propi davant les expressions i idees dels altres.

 

setembre 22nd, 2013

Donar és la millor comunicació

“Donar és la millor comunicació”. Així acaba un espot publicitari de l’empresa tailandesa de telefonia, True Move-H, que ha decidit sorprendre als seus usuaris i al món sencer amb un reflexiu missatge a través d’una campanya de relacions públiques. L’objectiu de la campanya no és recollir diners per a una causa ni vendre un producte. Tan sols vol transmetre una història commovedora que humanitza les relacions entre les persones. Convido a visionar-lo. És impactant i molt emocionant.

YouTube Preview Image

El vídeo promocional, de 3 minuts, ha aconseguit 8 milions de visites en tan sols una setmana (21.09.13). L’ús d’un elaborat storytelling (crear una història i explicar-la) en els mitjans de comunicació està ben vist per a les ONGs quan persegueixen conscienciar i captar fons. Però no està tan clar per a les empreses, sobretot si la història que s’explica juga amb els valors i les emocions més íntimes de l’ésser humà, aquelles que et fan posar vermell: donar, pensar en l’altre, ajudar … quan tots sabem que les empreses es mouen en un mitjà competitiu i egoista. Així doncs, hauríem de preguntar-nos: l’empresa tailandesa True Move-H promourà entre els seus empleats, accionistes i clients els valors que s’expliquen en aquest vídeo?; com ho farà?. Si no ho fa, aquest magnífic espot publicitari, a la llarga, no farà altra cosa que torpedinar la fràgil línia de flotació de la Responsabilitat Social de les Empreses.

 

juliol 22nd, 2013

Potenciar les intel·ligències múltiples

El psicòleg i investigador Howard Gardner (1943) va formular la coneguda Teoria de les Intel·ligències Múltiples l’any 1983. Durant anys la va anar desenvolupant en diversos llibres i articles i ha quedat objetivizada en 9 intel·ligències que l’ésser humà és capaç de desenvolupar: la intel·ligència lingüística, la intel·ligència logicomatemàtica, la intel·ligència visual-espacial, la intel·ligència musical, la intel·ligència cinètic-corporal, la intel·ligència intrapersonal, la intel·ligència interpersonal, la intel·ligència naturalista i la intel·ligència existencial. (1)

 

La Teoria de les Intel·ligències Múltiples parteix d’un principi fonamental: tots els éssers humans són genis, encara que adormits per un sistema educatiu que no està interessat en desenvolupar les seves intel·ligències. Si volem millorar aquest món, hem de ser capaços de potenciar totes les intel·ligències de l’ésser humà i no només les 2 que veneren els sistemes educatius actuals (lingüístic-verbal i logicomatemàtica).

Sens dubte, doncs:

  • hem de personalitzar l’educació tant com sigui possible. Comptem ja amb la tecnologia suficient. No hi ha cap necessitat d’ensenyar el mateix a tothom, amb els mateixos llibres i els mateixos recursos pedagògics.
  • hem d’ensenyar els “temes clau” de la ciència i la societat utilitzant metodologies adequades per a les diferents intel·ligències. D’aquesta manera, moltes més persones aconseguiran els seus objectius formatius. S’ha d’acabar amb l’elitisme intel·lectual. Disminuirà enormement la frustració de milions d’homes i dones.

Els models educatius del futur (infantil, primària, secundària, professional, universitària i contínua) han d’incloure estratègies orientades a desenvolupar els diversos tipus d’intel·ligències. D’aquesta manera, el docent podrà identificar les fortaleses i debilitats de les diferents intel·ligències de l’alumne. És molt possible que els sistemes educatius s’encareixin encara més (espais, entorns, especialistes i instruments) però permetrà incorporar a la societat molts més ciutadans que en l’actualitat, que aportaran, a més, diferents maneres de veure les coses. El dia que un Consell de Ministres, l’equip directiu d’una multinacional o els militants d’un partit comptin amb persones de diferents intel·ligències a l’hora de prendre decisions, el món millorarà notablement.

___________

(1) Daniel Goleman va irrompre el 1995 amb el concepte de “intel·ligència emocional” que no és altra que una combinació de les intel·ligències intrapersonal i interpersonal. Altres investigadors com Dan Millman, Robert Emmons, Danah Zohar, Ian Marshall i Ramon Gallegoss han obert també la via a descriure la “intel·ligència espiritual”.
abril 8th, 2013

De patrocinar esdeveniments a crear-los

Gran part del negoci de la publicitat convencional s’està traslladant cap al patrocini, on les marques no s’anuncien en els mitjans (TV, ràdio, exterior, premsa o internet) sinó en espais i suports d’altres organitzacions (esportives, artístiques, socials ).

A això cal afegir que en els darrers 5 anys, les marques més innovadores no patrocinen esdeveniments sinó que creen els seus propis. A través d’una performance; en la cerca d’un rècord Guinness; a través de l’esport o l’aventura extrema; creant festivals artístics a mida; gestionant espectacles culturals o esportius (Teatro Movistar en Madrid, Fly Emirates Stadium…).

La marca Red Bull representa aquesta última tendència. L’any 2012 va organitzar un esdeveniment propi que perseguia un rècord mundial: un salt humà des de 39.000 metres d’altura, protagonitzat per Felix Baumgartner. Cal preguntar-se si, després de l’esdeveniment, les vendes van augmentar o només es va guanyar en notorietat. La pregunta no és intranscendent perquè l’esdeveniment va costar 50 milions de dòlars.

La publicitat persegueix cridar l’Atenció del consumidor amb una informació ben plantejada, creant un Interès per aquesta informació i un Desig d’adquirir el producte o servei ofert en aquesta informació. Si finalment s’aconsegueix que el consumidor Actuï i compri el producte, la publicitat ha complert la seva funció (l’efecte AIDA). De manera particular, el patrocini no centra els seus objectius en l’Acció final sinó en l’Atenció i Interès inicials. Una gran diferència.

Patrocinar esdeveniments -o crear-los- és rendible, tot i que les vendes directes no millorin de forma immediata perquè es busca la penetració de la marca en la ment del ciutadà a mitjà i llarg termini. Es busca crear “fans” més que clients (… els clients són infidels … els fans mai ho són …). És obvi que un “esdeveniment” no produeix el Desig de comprar el producte de forma immediata però pot crear el Desig de comprar l’esperit de la marca. Així, i tenint en compte el nivell de infoxicació actual, si el consumidor concedeix uns minuts de la seva Atenció i del seu Interès a una marca és tot un èxit. La “venda” ja no és el més important.

En un futur no molt llunyà, les marques confiaran més en les notícies que generin els seus propis esdeveniments que en la publicitat clàssica que presenta les bondats del seu producte.

 

març 15th, 2013

L’era de les pantalles. Pensament crític

Sens dubte, mai havíem tingut tanta informació i mai havíem après tan poc. Aquesta “infoxicació” podria representar el declivi del pensament crític. Ni ens permeten pensar, ni volem pensar, ni ens ve de gust pensar. Per a què?. Tot està pensat. Tot està a Internet … Gran error. A Internet no hi ha pensament sinó informació.

Herbert Alexander Simon el gran investigador del procés de presa de decisions, assegura que una gran quantitat d’informació crea un empobriment de l’atenció i la decisió. És molt possible que faci inviable el pensament, a través del qual el receptor podria raonar, justificar o personalitzar la informació. Si tenim en compte l’alt nivell de manipulació informativa de la nostra societat, és molt necessari el pensament crític.

Les tecnologies de la informació poden arribar a ser el nostre millor aliat o el nostre pitjor enemic. Per això, hauríem d’aprofitar la tecnologia per millorar les nostres habilitats. Si integrem adequadament les segones i terceres pantalles a l’aula, en la vida professional i en les nostres relacions personals, el pensament crític no morirà.

« Cont

març 13th, 2013

L’era de les pantalles. Relacions personals

Les relacions personals s’han d’adaptar al llenguatge i al ritme audiovisual?.

Els nens i els joves ni es plantegen una relació sense dobles o triples pantalles. És una cosa habitual quan es reuneixen o quan comparteixen espai i temps amb altres persones. I els adults ràpidament s’han sumat a la tendència.

Un estudi finançat per Ericsson indica que una gran majoria d’enquestats als EUA i UK utilitza una tablet (86%) o un smartphone (88%) mentre mira la TV (desembre 2012).

Tot sembla indicar que els usuaris de dobles i triples pantalles es consideren capacitats per a la multitasca, encara que la “atenció” a cadascuna de les tasques és menor ja que es comparteix entre totes elles. El dubte apareix si la “atenció” als amics, el fill o la parella queda minvada o no.

Algunes observacions. Un excés de pantalles en les relacions personals:

  • impedeix mirar-se als ulls.
  • impedeix tenir el 100% d’atenció a les paraules i gestos de l’interlocutor.
  • impedeix reaccionar i respondre amb immediatesa a la pregunta o inquietud de l’interlocutor.
  • convida l’interlocutor a què pregunti: “m’estàs escoltant?“, altament perillós.

Les segones i terceres pantalles no ajuden massa en els entorns presencials on ens juguem l’amistat, l’afecte, l’autoritat, la sinceritat, el suport, l’escolta activa … La tecnologia facilita les coses (p.ex. la videoconferència en les relacions a distància) però no ens obliga a utilitzar-la sempre i en tot moment. L’ús excessiu de pantalles amaga, potser, un problema en les nostres relacions personals.

« Cont      Cont »

març 11th, 2013

L’era de les pantalles. L’educació

Les aules presencials s’han de sotmetre al llenguatge i al ritme audiovisual?.

Si l’hi preguntem als nens i als joves, la majoria prefereix una pantalla dinàmica abans que l’avorrit professor. El món audiovisual els ha acostumat a la rapidesa, al canvi de pla, al moviment sorprenent … I el docent té una missió que no sempre es pot fer a través de l’àgil llenguatge audiovisual.

Siguem sincers. L’objectiu de l’estudiant, avui dia, és que el docent li entretingui (i sembla que molts centres educatius el secunden). I si l’entreteniment no és loquaç, visual, ràpid, exigent i divertit, és molt possible que l’estudiant desconnecti i canviï de pantalla, sense marxar de classe. És l’anomenada multitasca, molt habitual en les aules actuals, on l’estudiant considera que pot fer diverses coses alhora: escoltar al docent, escriure apunts, enviar un missatge al Facebook, anotar en l’agenda …

És una veritat científica que “dividir l’atenció la minva”. Encara que molts defensin la multitasca, aquesta no és part de la solució sinó el propi problema. Escoltar la veu del professor “de fons”, llegir “per sobre”, escriure “per acte reflex” (i totes aquestes accions alhora) devaluen l’aprenentatge i el fan ineficient. Tal com diu Catherine l’Ecuyer en el seu llibre “Educar en el asombro”, el nen sobreestimulat es converteix en un adolescent que ho ha tingut tot. Considera que les persones que estan al seu voltant han de comportar-se com ell vol, i els seus capritxos es converteixen en ordres, i quan la realitat no s’adapta al seu desig, apareix la frustració.

Sens dubte, l’estudiant actual té moltes i grans qualitats, però és decebedor que no lluiti per canviar el que no funciona … que s’esforci un altre!!. I és decebedor perquè la majoria de nens i joves actuals són conscients d’aquesta realitat que els fa ineficients.

 « cont                                                cont »