Archive for ‘Societat’

gener 5th, 2014

Twitter en perill: 5 observacions

twitterbirdblueGener 2014. Twitter ja té 8 anys.

Sense adonar-nos, els usuaris més actius estan derivant cap a:

1. – Pèrdua d’objectivitat en les seves opinions i d’exactitud en les dades.
2. – Augment de l’egocentrisme intel·lectual (escoltar-se a un mateix).
3. – Cerca de l’enfrontament entre individus i comunitats per a la creació de l’interès o notícia. A poc a poc, el diàleg (tuits) augmenta amb els que opinen de la mateixa manera oblidant als altres.
4. – Augment de la violència virtual. Bona part dels usuaris poden acabar sent “trolls” (gamberros internautes) sense adonar-se’n.

I els usuaris passius (que majoritàriament llegeixen i retuitegen) també estan derivant cap a:

5. – Ensopiment progressiu: disminució del criteri propi davant les expressions i idees dels altres.

 

desembre 13th, 2013

Tot sembla impossible fins que es fa #9NOV2014

El 129è President de la Generalitat de Catalunya, Molt Honorable Sr. Artur Mas, acompanyat de les forces majoritàries del Parlament català, ha anunciat que organitzarà una consulta sobre el futur polític de Catalunya el proper 9 de novembre del 2014. Ja hi ha data i pregunta. L’anunci ha suscitat tota mena de reaccions.

  1. A Catalunya es respiren temps difícils però amb aires de llibertat. Una àmplia majoria de ciutadans està contenta, expectant, il·lusionada. Volen un canvi de l’statu quo. Volen una altra relació amb Espanya i dins d’Europa. Volen ser respectats com a nació mil·lenària. Posen per davant la legitimitat de les seves aspiracions davant de qualsevol legalitat que impedeixi la consulta. Democràcia és llibertat.
  2. A Espanya es respira por, preocupació i aires de venjança. “La consulta no es farà“, afirma el govern espanyol. Tot i que s’han encès les alarmes, la classe política espanyola segueix negant a Catalunya com a subjecte polític. Li neguen qualsevol dret: “Catalunya és dels espanyols“.
  3. A les organitzacions internacionals, governs i personalitats de tot el món els serà difícil mantenir-se neutrals. Tard o d’hora, i de forma gradual, s’aniran pronunciant a favor o en contra de la llibertat dels individus i dels pobles, a favor o en contra de la democràcia i la llibertat.

El 2014, Catalunya complirà 300 anys subjugada a Espanya sota les armes. La classe política i la societat civil han d’aprofitar que el conflicte ja no és ni polític ni militar. Ara és un conflicte democràtic. I està internacionalitzat. Que ningú dubti com acabarà.

mandela Impossible

.

novembre 30th, 2013

Mitjans de comunicació públics. Nou decàleg.

1) Els mitjans de comunicació públics tenen una funció social més enllà dels períodes polítics electorals. Han de comptar amb una protecció legislativa que procuri recursos públics estables .
2) El seu control no ha d’estar en mans dels partits polítics. La ineficàcia demostrada pels “Consells” és una evidència. La responsabilitat del control ha de recaure en funcionaris interventors experts, sense color polític, especialment sobre els pressupostos d’ingressos i despeses, mai sobre continguts periodístics.
3) Qui ha de controlar els continguts dels mitjans de comunicació públics és la ciutadania -no les audiències- mitjançant metodologies científiques que procurin donar veu a amplis sectors de la societat.
4) Ni al costat de les majories ni al costat de les minories. Els mitjans de comunicació públics han d’estar al costat de la veritat i l’objectivitat.
5) No han de servir als objectius de relacions públiques governamentals ni a interessos corporatius publicitaris.
6) Han de donar suport a la llengua i a la cultura dels seus oients o telespectadors, lluitant contra tot intent de menoscabarlas.
7 ) Han d’assumir com a pròpia la defensa de l’interès social davant l’ status quo.
8 ) Han d’atendre la preocupació ciutadana, donant veu als diferents col·lectius que la representen, generant debat, sense por a les conseqüències.
9) La meritocràcia dels seus periodistes, tècnics, directius i experts ha de ser l’única via d’accés i permanència en l’organització. S’han d’eliminar tots els llocs de treball que persegueixen el control polític.
10 ) Si callen davant la corrupció política no només posen en perill la democràcia sinó la supervivència del propi mitjà. Per això, han de viure en una contínua revisió de la seva Missió i Visió.

sensMpublicsNOdemocracia

 

setembre 22nd, 2013

Donar és la millor comunicació

“Donar és la millor comunicació”. Així acaba un espot publicitari de l’empresa tailandesa de telefonia, True Move-H, que ha decidit sorprendre als seus usuaris i al món sencer amb un reflexiu missatge a través d’una campanya de relacions públiques. L’objectiu de la campanya no és recollir diners per a una causa ni vendre un producte. Tan sols vol transmetre una història commovedora que humanitza les relacions entre les persones. Convido a visionar-lo. És impactant i molt emocionant.

YouTube Preview Image

El vídeo promocional, de 3 minuts, ha aconseguit 8 milions de visites en tan sols una setmana (21.09.13). L’ús d’un elaborat storytelling (crear una història i explicar-la) en els mitjans de comunicació està ben vist per a les ONGs quan persegueixen conscienciar i captar fons. Però no està tan clar per a les empreses, sobretot si la història que s’explica juga amb els valors i les emocions més íntimes de l’ésser humà, aquelles que et fan posar vermell: donar, pensar en l’altre, ajudar … quan tots sabem que les empreses es mouen en un mitjà competitiu i egoista. Així doncs, hauríem de preguntar-nos: l’empresa tailandesa True Move-H promourà entre els seus empleats, accionistes i clients els valors que s’expliquen en aquest vídeo?; com ho farà?. Si no ho fa, aquest magnífic espot publicitari, a la llarga, no farà altra cosa que torpedinar la fràgil línia de flotació de la Responsabilitat Social de les Empreses.

 

setembre 12th, 2013

VIA CATALANA: 1.600.000 persones uneixen les seves mans atravessant Catalunya

Segons l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), organitzadora de la cadena humana, la Via Catalanaés l’avantsala de la independència. El món ha de tornar a mirar cap a Catalunya per a què vegi quina és la voluntat majoritària i democràtica del poble català i, alhora, reforçar el procés que ha de permetre als catalans d’assolir la llibertat no més tard del 2014.  Ara és l’hora de la Via Catalana. Enllaçats, units, resseguint el país amb una cadena humana per tal de convertir en realitat l’anhel majoritari dels catalans, esdevenir un nou Estat d’Europa“.

Una petita mostra, no exhaustiva, de la reacció mediàtica internacional l’11 de setembre de 2013.

*


juliol 22nd, 2013

Potenciar les intel·ligències múltiples

El psicòleg i investigador Howard Gardner (1943) va formular la coneguda Teoria de les Intel·ligències Múltiples l’any 1983. Durant anys la va anar desenvolupant en diversos llibres i articles i ha quedat objetivizada en 9 intel·ligències que l’ésser humà és capaç de desenvolupar: la intel·ligència lingüística, la intel·ligència logicomatemàtica, la intel·ligència visual-espacial, la intel·ligència musical, la intel·ligència cinètic-corporal, la intel·ligència intrapersonal, la intel·ligència interpersonal, la intel·ligència naturalista i la intel·ligència existencial. (1)

 

La Teoria de les Intel·ligències Múltiples parteix d’un principi fonamental: tots els éssers humans són genis, encara que adormits per un sistema educatiu que no està interessat en desenvolupar les seves intel·ligències. Si volem millorar aquest món, hem de ser capaços de potenciar totes les intel·ligències de l’ésser humà i no només les 2 que veneren els sistemes educatius actuals (lingüístic-verbal i logicomatemàtica).

Sens dubte, doncs:

  • hem de personalitzar l’educació tant com sigui possible. Comptem ja amb la tecnologia suficient. No hi ha cap necessitat d’ensenyar el mateix a tothom, amb els mateixos llibres i els mateixos recursos pedagògics.
  • hem d’ensenyar els “temes clau” de la ciència i la societat utilitzant metodologies adequades per a les diferents intel·ligències. D’aquesta manera, moltes més persones aconseguiran els seus objectius formatius. S’ha d’acabar amb l’elitisme intel·lectual. Disminuirà enormement la frustració de milions d’homes i dones.

Els models educatius del futur (infantil, primària, secundària, professional, universitària i contínua) han d’incloure estratègies orientades a desenvolupar els diversos tipus d’intel·ligències. D’aquesta manera, el docent podrà identificar les fortaleses i debilitats de les diferents intel·ligències de l’alumne. És molt possible que els sistemes educatius s’encareixin encara més (espais, entorns, especialistes i instruments) però permetrà incorporar a la societat molts més ciutadans que en l’actualitat, que aportaran, a més, diferents maneres de veure les coses. El dia que un Consell de Ministres, l’equip directiu d’una multinacional o els militants d’un partit comptin amb persones de diferents intel·ligències a l’hora de prendre decisions, el món millorarà notablement.

___________

(1) Daniel Goleman va irrompre el 1995 amb el concepte de “intel·ligència emocional” que no és altra que una combinació de les intel·ligències intrapersonal i interpersonal. Altres investigadors com Dan Millman, Robert Emmons, Danah Zohar, Ian Marshall i Ramon Gallegoss han obert també la via a descriure la “intel·ligència espiritual”.
juny 18th, 2013

Manuel Martínez Calderón: no podria donar-se per finalitzat el dol?

Després de la mort de l’empresari català Manuel Martínez Calderón l’any 2001, tres persones anònimes amigues (“sempre serem 4″) han pagat una fortuna en publicitat mortuaria. D’una banda, una esquela tots els mesos per commemorar el “dia mensual” de l’òbit. D’altra, i dues vegades a l’any -una per a commemorar el dia natal i una altra el de la defunció-esqueles de pàgina sencera (!). Sens dubte, un fet únic al món i tot un World Record Guiness. En aquests moments, la xifra invertida ronda els 150.000 € en esqueles mensuals (al diari La Vanguardia) i 800.000 € en esqueles a pàgina completa (a La Vanguardia i El Periódico). A punt estan ja d’arribar al milió d’euros.

No podria donar-se per finalitzat el dol?. Té algun sentit continuar 12 anys més?. Si persisteixen en gastar tants diners, ¿no és hora de reinventar l’acció i reorientar-la?. No estic dient que els “mitjans de comunicació” no mereixin recursos estratègics. Però els excessos sempre són dolents. A més, seria una bona manera de fer callar els malpensats que veuen en aquestes esqueles alguna cosa fosca, pagaments polítics entre empreses d’oci, editors d’opinió pública i partits polítics.

Algunes idees per a què els “tres” amics anònims reflexionin. No només els “mitjans de comunicació” pateixen:

  • la investigació científica està molt necessitada de recursos.
  • el benestar social només arriba a un petit percentatge de la població.
  • la cultura i l’educació compten amb molt pocs suports privats (i l’administració pública no està per la feina).
  • el medi ambient té més enemics que amics.
  • els joves no troben suport econòmic en els grans.
  • …………

Si Manuel Martínez Calderón aixequés el cap estic segur que estaria d’acord amb mi.
El dol es pot donar per finalitzat.

 

juny 2nd, 2013

Pensament de la Catalunya lliure (i 5)

Jo afirmo i mantinc que, com esperit nacional, els caràcters d’Espanya i de Catalunya són totalment oposats. El d’ells és dominador, estàtic, soberg, altiu, absolutista, reaccionari, trist, autoritari [...] ¿que no veieu aquests inadaptats que fa trenta i fa cinquanta anys que són en aquesta terra generosa i no parlen encara un mot de la nostra llengua?. Rafael Campalans (1887-1933). Enginyer, polític i professor universitari català.

Hi ha ha moltes causes justes arreu del món per defensar, però Catalunya només ens té a nosaltres. Lluís Companys (1882-1940). 123è President de la Generalitat de Catalunya. El primer president de govern escollit democràticament arreu del món en ésser executat.

La Pàtria és la Terra i el Poble, i tot allò que el poble pot fer damunt d’aquesta terra, tant la llengua, com l’economia, com la història, com totes les manifestacions de la terra i de l’esperit catalans són matèria de patriotisme. Pompeu Fabra (1868-1948). Filòleg català que es destacà com a establidor de la normativa moderna de la llengua catalana.

El veritable universalista no és el qui vol fer de la humanitat un sol poble, sinó el qui exigeix respecte per tots els pobles de la humanitat. Víctor Alexandre (1950). Escriptor

juny 1st, 2013

Pensament de la Catalunya lliure (4)

Catalunya és una nació militarment ocupada, políticament sotmesa, econòmicament espoliada, lingüísticament substituïda, ideològicament colonitzada i artísticament despullada. Josep Dalmau (1926). Activista, escriptor i eclisiàstic català.

Abans de 1714 cap espanyol, de qualsevol regió que fos, no tenia el menor dubte que Catalunya era una nació, fins al punt que els naturals de les diferents corones que formaven l’Espanya o les Espanyes dels segles XVI i XVII es deien estrangers ells amb ells. Carles Cardó (1884-1958). Escriptor, eclesiàstic i ideòleg del moviment catalanista i promotor del cristianisme social.

La cohesió interior és més fàcil en els Estats petits que en els grans, on de vegades esdevé irrealitzable. Exemple: Espanya, que no coneix altra cohesió que la de la imposició brutal. Els estats grans són una mentida. Ramon Arrufat (1897-1981). Historiador i escriptor.

A nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans al contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por. Estigueu segurs, amics que m´escolteu, que si algun dia es parlés seriosament d’independenditzar Catalunya de l’Estat espanyol, els primers, i potser els únics, que s’oposarien a la llibertat nacional de Catalunya foren els capitalistes de la lliga regionalista del Fomento del Trabajo Nacional. Salvador Seguí (1886-1923). Anarcosindicalista català, l’anomenat “Noi del sucre“.

 

maig 31st, 2013

Pensament de la Catalunya lliure (3)

Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada. Antoni Gaudí (1852-1926) Arquitecte.

La llibertat no és negociable. Pau Casals (1876-1973) Músic.

El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors. Francesc Pujols (1882-1962) Escriptor i filòsof.

Cap ciutadà no és lliure si el poble no n’és. Josep Pallach (1920-1977). Mestre, pedagog i polític.

Matar un idioma és un crim de lesa humanitat. És matar una ànima col.lectiva, la manera d’ésser i de pensar d’una comunitat humana que aporta la seva personalitat individual al tresor variat de la cultura universal. Josep Armengou (1910-1976), escriptor, músic i eclesiàstic català.