Posts tagged ‘aprenentatge’

març 11th, 2013

L’era de les pantalles. L’educació

Les aules presencials s’han de sotmetre al llenguatge i al ritme audiovisual?.

Si l’hi preguntem als nens i als joves, la majoria prefereix una pantalla dinàmica abans que l’avorrit professor. El món audiovisual els ha acostumat a la rapidesa, al canvi de pla, al moviment sorprenent … I el docent té una missió que no sempre es pot fer a través de l’àgil llenguatge audiovisual.

Siguem sincers. L’objectiu de l’estudiant, avui dia, és que el docent li entretingui (i sembla que molts centres educatius el secunden). I si l’entreteniment no és loquaç, visual, ràpid, exigent i divertit, és molt possible que l’estudiant desconnecti i canviï de pantalla, sense marxar de classe. És l’anomenada multitasca, molt habitual en les aules actuals, on l’estudiant considera que pot fer diverses coses alhora: escoltar al docent, escriure apunts, enviar un missatge al Facebook, anotar en l’agenda …

És una veritat científica que “dividir l’atenció la minva”. Encara que molts defensin la multitasca, aquesta no és part de la solució sinó el propi problema. Escoltar la veu del professor “de fons”, llegir “per sobre”, escriure “per acte reflex” (i totes aquestes accions alhora) devaluen l’aprenentatge i el fan ineficient. Tal com diu Catherine l’Ecuyer en el seu llibre “Educar en el asombro”, el nen sobreestimulat es converteix en un adolescent que ho ha tingut tot. Considera que les persones que estan al seu voltant han de comportar-se com ell vol, i els seus capritxos es converteixen en ordres, i quan la realitat no s’adapta al seu desig, apareix la frustració.

Sens dubte, l’estudiant actual té moltes i grans qualitats, però és decebedor que no lluiti per canviar el que no funciona … que s’esforci un altre!!. I és decebedor perquè la majoria de nens i joves actuals són conscients d’aquesta realitat que els fa ineficients.

 « cont                                                cont »

maig 1st, 2012

Quan ensenyar és aprendre

Recentment he tingut l’oportunitat de conèixer a un grup selecte d’estudiants de la Universitat de Huelva, dins el programa Alumnes 10C, amb els quals he compartit un temps valuós. El seu esperit i ganes d’aprendre m’han impressionat. Són conscients del canvi de paradigma social al qual ens veiem abocats i volen ser agents del canvi.

Són joves que destaquen entre les seves companyes i companys de la Universitat. Per moltes raons. En especial, per 10C’s: Coneixements (expedient acadèmic), Comunicació (idiomes), Competències (TIC i altres), Cultura (estades a l’estranger), Competitivitat (pràctiques a empresa), Compromís (representació estudiantil), Capacitats (formació en habilitats socials i interpersonals), Qualitat (col·laboració a la Universitat), Creativitat (teatre, esport, música) i Col·laboració (voluntariat).

El curs, en format outdoor training, ha estat intens. A través de diferents sessions formatives i social-games, hem discutit sobre habilitats directives que els seran de gran utilitat en un futur proper: direcció d’equips, lideratge i empowerment, negociació, motivació de persones, gestió de conflictes i la gestió del temps. Jo també he après molt d’aquests joves.

Quin plaer regalar coneixement a qui el vol rebre. No em passa cada dia.

novembre 16th, 2011

Aprenentatge “a distància”

L’aprenentatge virtual és una modalitat d’aprenentatge dins de l’Educació a distància que utilitza eines i mitjans online (Internet, intranets) i offline (CD-ROM, DVD, produccions multimèdia) per a la formació, capacitació i ensenyament de persones (de totes les edats) que interactuen amb els seus professors per mitjà de la xarxa, en una clara immersió en l’entorn web 2.0 i la simulació virtual. Bons materials, bons professors i llibertat d’horaris. Tot això la converteix en una bona opció per al que vol treballar i estudiar simultàniament en reduir barreres espacials i temporals. Una d’elles, potser la més important, és la conciliació de la vida familiar i laboral. Té un futur prometedor. Potser més gran que l’educació presencial.

Però algunes coses haurien de canviar:

  • L’èxit recent està portant a l’e-learning a la massificació d’usuaris, considerats “més clients que estudiants”. I l’educació és un servei “molt especial” que va més enllà del compromís de comprar. És un compromís amb un mateix i necessita de veritables “companys de viatge”.
  • Cada vegada més, els usuaris de l’aprenentatge electrònic es caracteritzen per l’exigència i la urgència. Busquen una titulació per sobre de la formació. A llarg termini, és un mal negoci per a tots, per al titulat, per al centre i per la pròpia societat.
  • L’aprenentatge virtual no aprofita la tecnologia per revolucionar els mètodes d’aprenentatge. Venera la repetició i el document. No innova amb valentia.

El dia en què l’e-learning accentuï l’intercanvi d’idees, d’opinions, de pràctiques, d’experiències per sobre de la lectura de documents i l’elaboració de treballs, es produirà un enriquiment col·lectiu tan destacable que millorarà el procés d’aprenentatge i superarà a l’educació presencial. Sens dubte, l’ensenyament virtual no només està més a prop de la tecnologia sinó també dels processos d’innovació educatius. I això la fa guanyadora.

  

novembre 14th, 2011

Urgeixen canvis en els mètodes d’aprenentatge

  1. Des de 1965 se sap que els nivells de retenció del que s’escolta en una conferència, en una classe o en una sessió informativa és molt baix, només del 5%. Escoltar sí, però recordar el que s’ha dit …
  2. I recordar el que es llegeix també té un nivell de retenció molt baix, pròxim al 10% del contingut llegit.
  3. Hi ha qui pensa que quan ens assistim d’un power point o un vídeo de Youtube ja està tot resolt i tota l’audiència retindrà el missatge. Doncs no. Els nivells estan només al 20% quan el mètode d’aprenentatge és audiovisual.
  4. Millora una mica quan el mètode d’aprenentatge és el de la demostració (30% de la informació). Explicar les coses demostrant el seu origen, com es fan, perquè són així i fins i tot quines són les raons del resultat final permet satisfer la curiositat i, per tant, l’atenció. Però els oients encara són oients.
  5. Quan promovem la discussió entre els assistents els nivells de retenció del missatge ja són superiors (50%). Perquè es comparteix el protagonisme de la informació. Tots són ponents, conferenciants.
  6. Els nivells de retenció són notables (75%) quan es proposa aprendre a través del treball: experimentar, tocar, equivocar-se, encertar.
  7. I quan cedim el protagonisme a l’estudiant, al treballador, l’oient i li sol·licitem que es prepari l’exposició d’una informació per compartir amb els altres, el seu nivell de retenció és del 90%. Perquè ha d’assumir-la abans de explicar-la al grup. El professor escoltant i l’estudiant fent de professor

Los resultados de las investigaciones del NTL-National Training Laboratories se conocen desde hace medio siglo. Un reciente trabajo de Jacobs, Hurley & Unite (2008) “How learning Theory Creates a Foundation for SI Leader Training” presenta resultados similares. ¿Qué hacemos, pues, que no hacemos nada?

Mentrestant, l’Educació Primària i Secundària va penjant pissarres digitals a les aules (!). I la Universitat s’entreté discutint sobre el nombre d’estudiants per grup i sobre l’ús de la intranet (!). I l’Educació a Distància, davant tal desorientació, va guanyant terreny i cada dia compta amb més estudiants (encara que els nivells de retenció en l’e-learning són baixos -per ara- perquè els seus mètodes d’aprenentatge es basen, principalment, en lectura de materials i elaboració de treballs escrits).
La mateixa desorientació es troba en les persones i organitzacions que transmeten els seus missatges a través de reunions (congressos, jornades, simposis, reunions d’empresa …) on els nivells de retenció són, en general, molt baixos.

Urgeixen canvis en els mètodes d’aprenentatge.

3 idees per a professors, conferenciants, pares, directius, polítics i educadors:

• El nou rol del mestre és liderar el procés d’aprenentatge, no ser el centre d’ell.
• Siguem coherents amb l’època actual i cedim protagonisme a l’oient. Augmentarà l’eficiència.
• Reduïm dràsticament la comunicació unidireccional, encara que sigui vistosa, divertida o audiovisual. Hem d’ocupar-nos de la comprensió més que de l’audiència.

*
Un altre dia seguim.