Posts tagged ‘Associació Empresarial de Publicitat’

abril 24th, 2015

Adéu, pare (in memoriam, Manel Palencia i Garriga)

Manel Palencia 001La mort de la teva filla el passat mes de gener ha estat un cop massa dur per a tu. La vida va perdre tot sentit a partir d’aquell moment. I has decidit seguir la seva estela. Adéu, pare. Et trobaré molt a faltar.

Et vull dir una cosa: em sento molt orgullós de tu, del que has fet i del que has dit, de la teva actitud com a pare, com a ciutadà, com a professional de la publicitat, com a catalanista. La teva vida no ha estat fàcil i has lluitat de valent per aconseguir un espai professional i familiar de qualitat, amb un estil propi. Els companys de la publicitat saben de la teva generositat, tracte i somriure constant. La família i els amics també. Inclús la gent anònima del carrer també ho saben (em ve al cap la teva acció “diària” de preparar-te monedes a la butxaca per repartir-les entre persones necessitades… sembla una tonteria però fer-ho durant 15.000 dies és excepcional).

No tenies facilitat de paraula però tenies facilitat de pensament, una ment àgil típica de les criatures de la post-guerra. I el temps i l’experiència et van convertir en un gran publicitari, expert en mitjans. La publicitat en cabines telefòniques (CETESA) va ser “made in Palencia” durant molts anys.

Sento també una gran satisfacció per haver compartir bona part de les nostres vides, professió i passió. Als anys 80 i 90 vam compartir Junta Directiva de l’Associació Catalana de Publicitat i Comunicació, de la qual vas ser President un munt d’anys (des d’aleshores et deia “president”, m’agradava dir-te “president”, fins el darrer dia et vaig dir “president”). Vam compartir moto. Vam compartir pont aeri. Vam compartir la llengua catalana (amb tu vaig poder parlar en català des de la infància). Vam compartir un munt de frases fetes. Vam compartir grans estones rient, rient de valent, instants màgics de la vida. Inclús ets el culpable del meu agnosticisme actual, regalant-me llibres de l’estil “Jesús, 3.000 anys abans de Crist”… tantes i tantes coses. Et vas entendre molt bé amb els meus fills. El paper d’avi (“Bubu”) el vas fer amb gran empatia, i de manera sincrònica i complementària a la meva. Gràcies, pare. Per tot.

A partir d’avui quedo orfe de tu. Ben segur, en el futur trobaré a faltar les teves observacions i la teva admiració per tot el que feia. M’admiraves molt. I confiaves molt en mi. Era recíproc.

Adéu, pare. Fins sempre.

pare1  pare2