Posts tagged ‘captació de fons’

gener 17th, 2013

Storytelling per conscienciar i captar fons

El storytelling (crear una història i explicar-la) pretén aconseguir un vincle emocional amb l’espectador a qui es dirigeix. Si es coneixen les regles, connectar amb la part emocional és senzill: prioritzar les vivències per sobre de les dades; pensar en testimonis abans que en actors; buscar cares desconegudes per explicar històries comuns. Unes històries sempre basades en els temes essencials (la vida i la mort, la salut, el bé i el mal, la seguretat i la por, la veritat i la mentida, l’esperança i la desesperació, l’altruisme i l’egoisme … ).

El storytelling és molt curós en seleccionar qui narra la història o qui assumeix el protagonisme; quin llenguatge s’ha d’utilitzar; quins canals usar per aconseguir visibilitat (un vídeo a través de Youtube, una falca a la ràdio, un grafisme en premsa, una performance en la carrer…).

El 2011, Yolanda Martínez Santiago, una noia de Madrid de 24 anys que va patir un limfoma de Hodgkin, se li va ocórrer un experiment innovador: sortir al carrer i explicar a tothom la seva felicitat per haver superat la malaltia, mentre gravava en vídeo les reaccions de la gent davant la seva alegria. El vídeo es pot veure a http://youtu.be/_GSzsDKM_kE

D’aquest concepte original, Yolanda va decidir compartir la seva idea amb la Fundació Josep Carreras i participar en el vídeo que es mostra a continuació, VALORA LA VIDA (Barcelona, 2012), per sensibilitzar i recaptar fons contra la leucèmia. Yolanda és una de les protagonistes de la història, al costat de Virgínia (32 anys) i Víctor (57). Els 3 comparteixen una mateixa història: van patir una malaltia hematològica maligna i l’han superat. El storytelling els proposa sortir al carrer i transmetre a la societat que la vida és meravellosa.

YouTube Preview Image

El fundraising necessita l’storytelling per millorar els seus nivells d’eficiència perquè, tot i que la ciència ha avançat moltíssim, el 50% de malalts adults de malalties hematològiques i el 25% de nens encara no aconsegueixen superar la batalla. La Fundació Josep Carreras contra la Leucèmia persegueix que la leucèmia sigui una malaltia 100% curable. I aconseguirà més fons com més professionalitzi la forma d’explicar el missatge.

 

 

 

novembre 7th, 2012

La tècnica de l’apadrinament ha de reinventar-se

Sol·licitar un donatiu constant per ajudar a una persona necessitada és utilitzada des de fa 300 anys, sobretot per esglésies i confessions. El fenomen està lligat als processos de colonització. Amb l’aparició de les organitzacions del tercer sector a mitjan s.xx, especialment les ONGs, les tècniques es perfeccionen i es dissenya l’acostament entre donant i receptor, similar a la d’un padrí i un fillol. Aquesta relació pot durar entre 8 i 10 anys, i a través d’una donació mensual s’ofereix una oportunitat al fillol enfront de l’adversitat. Uns pocs euros per al donant però tot un pressupost per al nen o el malalt.

Fins a aquí, tot bé. Però, ¿i si el receptor no existeix realment sinó que és una metàfora per persuadir al donant? “…les necessitats són tantes i els donatius tan pocs” (diuen les ONGs). Així les coses, es redissenya la tècnica repartint el donatiu entre tota la comunitat. En definitiva, s’usa una cara i un nom per individualitzar una relació inexistent.

I aquí va començar l’engany. Encara que els grans Vicente Ferrer i apòstols de Intermón, Unicef o Aldeas Infantiles diguin el contrari, amb aquest redisseny s’enganya a la societat. Els arguments a favor d’aquesta manipulació conceptual són senzills: els possibles padrins coneixen i accepten que els seus diners es reparteixen entre la col·lectivitat, la foto és un simple nexe emocional (les ONGs saben que és difícil aconseguir donatius parlant de comunitats, generalitats, vaguetats).

Abans d’arribar a una situació irreversible i de total falta de credibilitat, ha de reinventar-se la tècnica de l’apadrinament.

Proposo:

  • l’apadrinament ha de ser això, una relació de mecenatge individualitzada. El donatiu mensual ha d’anar a parar íntegrament al fillol.
  • si hi ha més nens o malalts, o si es pretén construir escoles o adquirir material escolar o sanitari, utilitzi’s altres tècniques de captació de recursos, mai els fons de l’apadrinament.
  • avançar en la relació entre padrí i fillol fins a aconseguir un nivell de compromís mutu i equilibrat. Més que “donant-receptor” hauria d’entendre’s com una relació de “receptor-receptor”. Tots dos han de respondre davant una possible relació futura. Potser, per sempre.

 

desembre 19th, 2011

Els secrets de la captació de fons (fundraising)

A continuació, es mostra una figura que estructura les tècniques de fundraising (captació de fons), fruit de les meves investigacions de finals dels anys 90 als Estats Units. Ha estat explotada en multitud de cursos i seminaris i en diversos llibres i articles. Em plau compartir-la al bloc, especialment amb aquelles persones interessades en el finançament privat de les organitzacions del Tercer Sector (associacions i fundacions), més enllà de les subvencions públiques, cada dia més escasses.

S’adjunta el link de l’extens llibre que desenvolupa aquesta desconeguda disciplina i professió: Fundraising, el arte de captar recursos. Manual estratégico para ONLs (Palencia-Lefler, 2001, IFD).

desembre 1st, 2011

Excel·lència de la Marató de TV3

La pregunta clau per a un donant: tot el que dono, arriba al destinatari o es perd una part pel camí?. On van a parar els milions d’euros que es recapten?; Hi ha algun cost (nòmines de l’entitat promotora, viatges i dietes, activitats de sensibilització i comunicació …) o tots els recursos s’han d’adreçar a la causa del problema, als centres de recerca, als damnificats?. La transparència és la clau.

Hem de tenir una certa comprensió en els 2 primers anys de vida d’una Organització No Lucrativa (associació o fundació), per la seva inexperiència. Pot arribar a acceptar-se que la meitat dels fons recaptats es destinin a altres finalitats diferents de la causa (administratives, estructurals, comunicació, sensibilització). Però quan l’Organització té entre 3 i 8 anys, ha de consolidar-se un màxim de costos del 20 al 30%. I les entitats madures, amb més de 8 anys d’existència, no han de superar el 20%, fins i tot acostar-se al 15%. El 15% de cost és un bon percentatge (de cada 100 euros recaptats, 15 s’utilitzen per a fins diferents del desig del donant). No hem d’aspirar al cost zero en fundraising. Institucions tan exemplars com Amnistia Internacional o UNICEF arriben al 29% i el 36% respectivament (potser haurien de fer un esforç per reajustar aquests costos).

La Marató de TV3 és exemplar, en tots els sentits. Convido a conèixer-la. La seva trajectòria com a telethon demostra que, excepte en algunes edicions, consolida un màxim de 15% de costos dels diners recaptats durant la marató televisiva. Aconseguir repartir el 85% dels fons entre desenes de grups de recerca és una actuació digna dels seus promotors i dels milions de participants de Catalunya.

*

Al desembre de 2011, la Marató de TV3 planteja la seva 20a edició, dedicada a la regeneració i trasplantament d’òrgans i teixits. Només queda esperar que repeteixi l’èxit de participació, recaptació, divulgació i mobilització que la caracteritza. I segueixi demostrant que el seu primer objectiu és la transparència.