Posts tagged ‘ciutadà’

juny 25th, 2014

Consultes Populars, vols votar?

L’únic dolent que tenen les Consultes Populars és que “enfronten” als ciutadans. Però, què hi farem . És el preu que s’ha que pagar per la democràcia autèntica.

Em ve al cap una frase de Edmund Burke “…per a què la maldat floreixi, només fa falta que la gent bona no faci res “. La nostra democràcia és soporífera, s’adorm tothom. Ningú actua davant les injustícies o els abusos de poder perquè hem delegat la funció de control i només l’exercim cada 4 anys (i amb alts índex d’abstenció). I així “floreix la maldat” per arreu. Per què no dotar-se de mecanismes d’actuació                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                         pública, quant menys de consulta popular? A Espanya la cosa pinta malament. Conceptes com iniciativa popular, col·laboració ciutadana, rendiment de comptes, difusió pública, audiència pública, assemblea ciutadana… sonen a coses experimentals. Plebiscit, referèndum i consulta són més coneguts encara que poc utilitzats. En els darrers anys, poques consultes vinculants hi ha hagut (1985, OTAN; 2005, Constitució Europea; 2009, Estatut de Catalunya) perquè convocar una Consulta Popular es competència exclusiva de l’Estat. I això ha de canviar. Algunes idees:

1- Que la competència per convocar una Consulta Popular no quedi exclusivament en mans del Govern o el Parlamento espanyol, sinó que també comparteixin aquesta  competència els Governs Autonòmics i, sobre tot, els Ajuntaments.

2- Que els propis ciutadans puguin promoure i convocar la celebració d’una Consulta Popular mitjançant la presentació d’un nombre determinat de signatures.

3- Que el resultat d’una Consulta Popular sigui vinculant. No perdem el temps.

Hi ha temes que obviaré per la seva extensió –encara que no per la seva importància– com quin és el llindar mínim de participació, la suficiència de la majoria simple o els controls financers que han d’exercir-se sobre la campanya. Respecte a les preguntes, cal afirmar que no han de ser induïdes. Ara bé, em ve un dubte: ens ho podem preguntar tot?; tenim prou informació “de tots els temes” per votar amb equanimitat? D’altra banda, podem respondre que sí. S’ha de confiar en el bon judici del ciutadà. Però, d’altra banda, els nostres baixos nivells d’informació sobre ciència i cultura poden fer un flac favor a la democràcia i prendre decisions errònies. Que ho voti una majoria no implica la decisió més adequada. Només la majoritària:

- Què sabem de Física per opinar sobre el medi ambient?. Poc, però hem de opinar i actuar. Dotem-nos de nous mecanismes d’informació i comunicació imparcials per votar en condicions.

- Què sabem de Biomedicina per opinar sobre les cèl·lules mare?. Poc, però hem de opinar i actuar. Dotem-nos de …

No desaprofitem el pols polític que li tira el ciutadà al governant amb la Consulta Popular i que va més enllà de la lògica pressió política (lobbisme).

 

novembre 24th, 2011

Honestedat i diners públics. Claus per al canvi

  • Es mereixen els ciutadans d’un municipi de petites dimensions un Poliesportiu o un Auditori finançats amb recursos públics? Sí. Sempre que un estudi -sense interessos polítics- avali i justifiqui la seva utilitat en termes de rendibilitat a curt termini (5 anys). Concedir el dret d’ús i gaudi d’una infraestructura esportiva o cultural a una comunitat veïnal sense un pla de copagament, co-propietat, col·laboració, co-operativitat, és a dir, de responsabilitat compartida, és un sense-sentit. Si aquest municipi no compta amb ciutadans compromesos amb la cultura o l’esport, han de continuar sense infraestructures esportives o culturals.
  • Es mereixen els ciutadans d’un municipi de mitjana dimensió un Hospital o una Universitat finançades amb recursos públics? . Sempre que l’orografia del territori impedeixi el treball en xarxa amb altres poblacions. Mentre sigui possible compartir recursos entre municipis, no s’ha de multiplicar ni sobredimensionar les infraestructures educatives i sanitàries.
  • Es mereixen els ciutadans de Ciudad Real, Lleida o Castelló un Aeroport finançat amb recursos públics? . Sempre que un estudi -sense interessos polítics- avali i justifiqui la seva utilitat en termes de rendibilitat a mitjà termini (15 anys). Si no hi ha massa crítica o demanda, aquestes ciutats trenquen amb la sostenibilitat. És un error pensar que l’Aeroport atraurà habitatge, oci i negoci; la realitat ho ha demostrat. Més aviat, els ciutadans han de demostrar, primer, que són capaços de construir ciutats innovadores mereixedores de diners públics per a un aeroport.
  • Es mereixen els ciutadans madrilenys infinites autopistes de circumval·lació (M30-M40-M50-M70-R4-R5) finançats amb recursos públics?; ¿Instal·lacions de promoció turística o circuits de Formula-1 a València finançat amb diners públics?. Si? No?

Això és política: decidir on invertir els recursos dels ciutadans. Però la política també ha de pensar en equilibrar els comptes. No es pot gastar el que hom no té. No és lícit el refinançament il·limitat de deute. Perquè els diners públics són diners reals, no són de “Monopoly”. Si en l’àmbit de la microeconomia ho entenem -i ho practiquem a casa- no manipulem la macroeconomia. I no és honest titllar de plantejament neoliberal el que és de justícia social.

*

4 idees per al canvi:

  1. ZERO BENEFICIS EN OBRA PÚBLICA. Les grans infraestructures no poden ser objecte de negoci lucratiu entre l’Administració Pública i l’empresa privada. Aquesta ha de cobrir costos i no aspirar a beneficis amb els diners públics. El dret administratiu ha de prendre postura. I el Dret Penal ha de vetllar pel compliment de les condicions dels concursos públics amb elevades penes de presó per a empresaris i polítics que es subornin mútuament.
  2. REALISME. Les grans infraestructures no s’han de vendre en programes electorals com a drets de la ciutadania: “si em voteu, jo construiré … us ho mereixeu …”. No són “drets”. Si de cas, “necessitats”. Quan es justifiqui la necessitat tindrà sentit la inversió dels diners públics.
  3. AUSTERITAT. Únicament es poden dur a terme inversions públiques quan hi hagi un pla de finançament sostenible i no hipotequi a generacions futures. En cas contrari, i encara que estigui justificada la necessitat, cal esperar temps millors.
  4. CIUTADÀ SUBSIDIARI. Determinades inversions públiques haurien de decidir-se en votacions properes al ciutadà. Aquest té dret a comprendre les conseqüències d’un pressupost econòmic. I assumir, de forma subsidiària, qualsevol incompliment del pressupost amb diners de la seva butxaca. Si va donar la seva aprovació al pressupost, ha d’assumir les incidències i les emergències amb una derrama. No es pot “passar el mort” a una altra comunitat veïnal o regional que no gaudeix d’aquesta infraestructura ni es va comprometre amb ella. Potser hem confós, en massa ocasions, solidaritat amb frau.

Un exemple d’honestedat ciutadana. El 2010, l’Ajuntament de Barcelona va proposar a la ciutadania, via referèndum, invertir en millores de l’avinguda Diagonal, un carrer de 11 quilòmetres que creua la ciutat “en diagonal”. La resposta dels barcelonins va ser honesta amb els diners públics i va respondre que no estava per assumir despeses de restauració urbanística, donant una lliçó de management i de prudència política als seus representants municipals.

Post-data: Els partits polítics han de canviar les lleis. De la ciutadania, que ningú dubti. Estarà a l’altura de les circumstàncies. Però si els partits polítics no promouen el canvi, la ciutadania ho farà per ells. El temps de la deshonestedat amb els diners públics s’ha esgotat.