Posts tagged ‘compromís amb la comunitat’

març 30th, 2012

Recollir signatures no és suficient (i 2)

NO hem d’enviar les signatures a l’organització receptora (ajuntament, congrés, empresa, institució) per correu. Tampoc hem de cedir el protagonisme a una càmera de TV quan arriben les firmes en el camió. Qui ha de fer acte de presència i pressió és la gent, les milers de persones signants-compromeses. Elles són les que han de viatjar i mobilitzar-se. Les paperetes poden quedar-se a cal notari. Ara toca PASSAR A L’ACCIÓ:

I la 2a fase és la del DIÀLEG. Els milers de signants tenen una proposta diferent de la oficial, un pla alternatiu. Com en el seu dia els ciutadans no van ser escoltats i un cop demostrada la força, és l’hora de pensar políticament, del pacte, de la persuasió, de la discussió, de les dades, dels arguments. Encara que tots pretendran tenir raó, la justícia i la llibertat només tenen un bàndol.

Si el diàleg falla, si el pla alternatiu i les propostes no són escoltades o són ignorades (i es compta amb un important suport social) es pot passar a la 3a fase.

Per ordre d’eficàcia, es troben les següents ACCIONS:

1. Desobediència civil: no pagar impostos, no anar a una cita oficial, realitzar una acció ciutadana prohibida … Amb absoluta resignació davant la possibilitat de ser castigats individualment, l’èxit d’aquesta acció rau en el nombre de ciutadans compromesos (1.000, 50.000, 1 Milió …). L’eficàcia augmenta exponencialment quan els protagonistes de la desobediència civil són institucions -sobretot si són públiques-.
2. Vaga de fam: d’un ciutadà, d’un grup de ciutadans, d’un gran col·lectiu. Vaga intensiva fins a l’extenuació o vaga de reemplaçament. Té major eficàcia com més joves siguin els subjectes compromesos, i encara més si són prescriptors, polítics, escriptors, artistes, científics…
3. Deixar de consumir: sempre dins del marc legal i durant períodes de temps destacats (3 dies, 3 setmanes, 3 mesos …) no comprar benzina, begudes, paper, roba, reduir al mínim els consums bàsics (aigua, llum, gas, telèfon ). Pot dirigir-se tant contra una empresa específica com a tot un col·lectiu, o contra una directiva política. L’eficàcia està en relació amb el temps que es mantingui l’acció.
4. Performance organitzada: encara que és una tècnica que habitualment s’utilitza en la 1a fase per aconseguir les signatures, també pot utilitzar-se per tornar a la 2a fase de diàleg. Com més s’allunyi de l’habitual manifestació de 3 hores (que inunda carrers però que després tothom torna a casa) més possibilitats d’èxit. Jornades multitudinàries silencioses que es repliquen setmanalment; cassolades; corals i orquestres de milers de ciutadans que s’expressen artísticament; gestos contundents en finalitzar esdeveniments (cinema, teatre, esport); vídeos virals a través d’internet; riuades humanes, caminades populars…
L’èxit de la 3a fase és mantenir el ritme i el clima d’actuació fins a aconseguir els objectius de protesta que van portar a la recollida de signatures. Si els que van signar són persones compromeses, podran alternar-se i fer eficaç l’acció de pressió.

Anar a Recollir signatures no és suficient (1)

març 29th, 2012

Recollir signatures no és suficient (1)

Si después de una campaña -más o menos explícita- un colectivo consigue 27.000 firmas o 1 millón, nadie puede dudar del éxito de convocatoria y poder de seducción. Se aúnan ilusiones o frustraciones, se proyecta una “hoja de ruta”… Y al final, diversas cajas de cartón con muchas papeletas, firmas e identificaciones. Una buena campaña de medios, además, puede conseguir algunos titulares en prensa, radio o televisión, y una difusión viral por las redes sociales. Pero…¿por qué no consiguen, habitualmente, su objetivo?

El lobbismo de movilización de bases tiene fuerza y eficacia siempre y cuando los firmantes sean algo más que firmantes. El que firma debe comprometerse con la causa más allá de los 10 segundos que le cuesta firmar. Firmar y ceder toda responsabilidad a los organizadores no es de recibo.

Debemos ser valientes y reconocer, de una vez por todas, que las campañas de recogida de firmas de apoyo-adhesión son ineficaces. Representan una técnica gastada y anacrónica. Los políticos no se inmutan cuando las reciben, aunque traigas cientos de cajas en un camión (a más de uno le he oído decir… total, podrían escanearlas y traerlas en un pendrive). Deberíamos transformarlas, pues, en firmas de compromiso-actuación. Segurament, els organitzadors aconseguiran moltes menys, però seran altament efectives. És millor tenir 4.000 firmes de persones compromeses que 1 milió de signatures anònimes. Signar és una cosa molt seriosa.

La majoria de persones que donen suport o s’adhereixen a una causa a través de la seva signatura no són sinceres, no pretenen córrer cap risc ni desprendre’s del seu temps. En canvi, la majoria de persones que es comprometen a actuar a través de la signatura, estan disposats a passar a l’acció quan el guió ho exigeixi.

Per què és important passar a l’acció després de la recollida de signatures? Perquè, la recollida de signatures és només el mitjà, no la fi. No ho convertim en una performance per mesurar les forces. Tot això no és un joc.

La clau és: què li demanem als signants?, quin compromís d’actuació?. La 2a fase és la que pot aconseguir l’objectiu.

Cont. a Recollir signatures no és suficient (i 2)

 

desembre 9th, 2011

Els 7 grans col·lectius socials a Espanya. ELS QUE NO BUSQUEN FEINA (5)

Els que no busquen feina però podrien treballar. Els que no poden treballar per qüestions de salut. Els que no busquen feina perquè no volen treballar. Els que no busquen feina perquè coordinar el grup familiar els impedeix qualsevol altra activitat. Diferents situacions personals conflueixen en un col·lectiu molt divers, units per una característica: no formen part de la població activa tot i tenir una edat activa (16-64 anys). No compten per a les estadístiques d’ocupació.

No podem jutjar l’adecuació o la inadequació d’aquestes situacions ja que procrear, tenir cura dels fills, cultivar-se a un mateix, estudiar i llaurar-se un futur, lluitar per uns ideals en contra de l’establishment, millorar i refer-se físicament o mental … formen part de l’estil de vida actual.

Tot i això, diferents polítiques públiques han d’actuar sobre aquest multi-col·lectiu. Unes polítiques que valorin socialment el resultat de la seva activitat no remunerada i, en alguns casos, altruista.

Algunes tindran un valor afegit superior, per la seva singularitat o necessitat. De qualsevol manera, es tracta de conceptualitzar aquesta etapa (voluntària o forçada) d’activitat exemplar que regenera el teixit social: aposta per la innovació, aposta per la família, aposta per la conciliació laboral i professional, aposta per la salut comunitària. Un estatus que li atorgui veu pública a les normes legals, en els debats i en els mitjans de comunicació.

D’altra banda, aquests ciutadans han de tenir al seu abast diferents formats de formació contínua, que procuri actualitzar el seu Currículum tot pensant en una possible incorporació al mercat de treball (idiomes, comunicació, xarxes socials, manufactures, expressió artística, educació física). És molt possible que l’aprenentatge virtual sigui el format més adequat donades les característiques del multi-col·lectiu.

A canvi, la societat pot -i ha- d’exigir a aquestes persones un alt nivell de compromís amb la comunitat.

Anar a  Els 7 grans col·lectius socials a Espanya