Posts tagged ‘compromís’

març 30th, 2012

Recollir signatures no és suficient (i 2)

NO hem d’enviar les signatures a l’organització receptora (ajuntament, congrés, empresa, institució) per correu. Tampoc hem de cedir el protagonisme a una càmera de TV quan arriben les firmes en el camió. Qui ha de fer acte de presència i pressió és la gent, les milers de persones signants-compromeses. Elles són les que han de viatjar i mobilitzar-se. Les paperetes poden quedar-se a cal notari. Ara toca PASSAR A L’ACCIÓ:

I la 2a fase és la del DIÀLEG. Els milers de signants tenen una proposta diferent de la oficial, un pla alternatiu. Com en el seu dia els ciutadans no van ser escoltats i un cop demostrada la força, és l’hora de pensar políticament, del pacte, de la persuasió, de la discussió, de les dades, dels arguments. Encara que tots pretendran tenir raó, la justícia i la llibertat només tenen un bàndol.

Si el diàleg falla, si el pla alternatiu i les propostes no són escoltades o són ignorades (i es compta amb un important suport social) es pot passar a la 3a fase.

Per ordre d’eficàcia, es troben les següents ACCIONS:

1. Desobediència civil: no pagar impostos, no anar a una cita oficial, realitzar una acció ciutadana prohibida … Amb absoluta resignació davant la possibilitat de ser castigats individualment, l’èxit d’aquesta acció rau en el nombre de ciutadans compromesos (1.000, 50.000, 1 Milió …). L’eficàcia augmenta exponencialment quan els protagonistes de la desobediència civil són institucions -sobretot si són públiques-.
2. Vaga de fam: d’un ciutadà, d’un grup de ciutadans, d’un gran col·lectiu. Vaga intensiva fins a l’extenuació o vaga de reemplaçament. Té major eficàcia com més joves siguin els subjectes compromesos, i encara més si són prescriptors, polítics, escriptors, artistes, científics…
3. Deixar de consumir: sempre dins del marc legal i durant períodes de temps destacats (3 dies, 3 setmanes, 3 mesos …) no comprar benzina, begudes, paper, roba, reduir al mínim els consums bàsics (aigua, llum, gas, telèfon ). Pot dirigir-se tant contra una empresa específica com a tot un col·lectiu, o contra una directiva política. L’eficàcia està en relació amb el temps que es mantingui l’acció.
4. Performance organitzada: encara que és una tècnica que habitualment s’utilitza en la 1a fase per aconseguir les signatures, també pot utilitzar-se per tornar a la 2a fase de diàleg. Com més s’allunyi de l’habitual manifestació de 3 hores (que inunda carrers però que després tothom torna a casa) més possibilitats d’èxit. Jornades multitudinàries silencioses que es repliquen setmanalment; cassolades; corals i orquestres de milers de ciutadans que s’expressen artísticament; gestos contundents en finalitzar esdeveniments (cinema, teatre, esport); vídeos virals a través d’internet; riuades humanes, caminades populars…
L’èxit de la 3a fase és mantenir el ritme i el clima d’actuació fins a aconseguir els objectius de protesta que van portar a la recollida de signatures. Si els que van signar són persones compromeses, podran alternar-se i fer eficaç l’acció de pressió.

Anar a Recollir signatures no és suficient (1)

març 29th, 2012

Recollir signatures no és suficient (1)

Si después de una campaña -más o menos explícita- un colectivo consigue 27.000 firmas o 1 millón, nadie puede dudar del éxito de convocatoria y poder de seducción. Se aúnan ilusiones o frustraciones, se proyecta una “hoja de ruta”… Y al final, diversas cajas de cartón con muchas papeletas, firmas e identificaciones. Una buena campaña de medios, además, puede conseguir algunos titulares en prensa, radio o televisión, y una difusión viral por las redes sociales. Pero…¿por qué no consiguen, habitualmente, su objetivo?

El lobbismo de movilización de bases tiene fuerza y eficacia siempre y cuando los firmantes sean algo más que firmantes. El que firma debe comprometerse con la causa más allá de los 10 segundos que le cuesta firmar. Firmar y ceder toda responsabilidad a los organizadores no es de recibo.

Debemos ser valientes y reconocer, de una vez por todas, que las campañas de recogida de firmas de apoyo-adhesión son ineficaces. Representan una técnica gastada y anacrónica. Los políticos no se inmutan cuando las reciben, aunque traigas cientos de cajas en un camión (a más de uno le he oído decir… total, podrían escanearlas y traerlas en un pendrive). Deberíamos transformarlas, pues, en firmas de compromiso-actuación. Segurament, els organitzadors aconseguiran moltes menys, però seran altament efectives. És millor tenir 4.000 firmes de persones compromeses que 1 milió de signatures anònimes. Signar és una cosa molt seriosa.

La majoria de persones que donen suport o s’adhereixen a una causa a través de la seva signatura no són sinceres, no pretenen córrer cap risc ni desprendre’s del seu temps. En canvi, la majoria de persones que es comprometen a actuar a través de la signatura, estan disposats a passar a l’acció quan el guió ho exigeixi.

Per què és important passar a l’acció després de la recollida de signatures? Perquè, la recollida de signatures és només el mitjà, no la fi. No ho convertim en una performance per mesurar les forces. Tot això no és un joc.

La clau és: què li demanem als signants?, quin compromís d’actuació?. La 2a fase és la que pot aconseguir l’objectiu.

Cont. a Recollir signatures no és suficient (i 2)

 

octubre 20th, 2011

Talent (I)

Tinc talent? En la majoria d’ocasions respons amb un “no crec … sóc de la pila”. Doncs no ho afirmes amb tanta seguretat. És molt possible que siguis una persona de talent: talent comercial, talent directiu, talent administratiu, talent tècnic, talent emprenedor, talent musical, talent científic, talent empàtic, talent deductiu, talent coordinador, talent expressiu literari, talent constructor d’idees o formes, talent docent, talent corporatiu, talent filantròpic, talent investigador, talent divulgatiu, talent audiovisual, talent … No diguis que no en tens cap?. No creguis en les biografies edulcorades dels grans mites de la història. No van ser talentosos en tot, potser van demostrar un talent sorprenent en un sol camp específic. Engrandir en excés a les persones talentoses empetiteix a l’observador. Hem de canviar aquesta visió de les coses.

El talent individual de cada un de nosaltres es pot avaluar segons la capacitat (puc), el compromís (vaig a fer-ho) i la decisió (actuo). A continuació, un esquema de Pilar Jericó del seu llibre Gestió del talent que resumeix de forma axiomàtica el concepte de talent.

Dues idees per a la reflexió:

• Un cop assumit que tens talent, has de trobar un camp on desenvolupar-lo. Tant de bo ho puguis desenvolupar en la vida professional. Serà la culminació de la teva vida. Però si a la feina no pots, tracta de focalitzar en un hobby o a través de les persones més properes i construeix projectes col·lectius que facin avançar la societat.

• Exercir el talent és una obligació. La persona de talent ha de retornar a la societat (pares, educadors, finançadors, líders, inspiradors) el que aquesta li ha donat. No hi haurà societat del coneixement sense persones de talent generoses, hàbils, compromeses amb el canvi i resoltes a actuar.

Cont. en Talent (II)