Posts tagged ‘comunicació científica’

maig 21st, 2011

Comunicació Científica (3a part)

L’altre dia vam fer referència a les dificultats davant les quals s’enfronta la Comunicació ecològica i medioambiental (2a part) i a una de les recents accions realitzades a través de la pel·lícula HOME.

Ara m’agradaria fer una petita referència a la Comunicació Mèdica. En general, la comunicació dels grans hospitals té com a objectiu transmetre els seus avenços tècnics i científics per posicionar-se en la xarxa assistencial i investigadora. La utilització de materials escrits (memòria anual, revistes corporatives, fulletons institucionals) o de redacció estàtica (textos al web) està deixant pas a una comunicació més audiovisual, amb produccions que es distribueixen a través d’Internet, sobretot al canal YouTube.

Un apunt sobre com podem comunicar la realitat mèdica hospitalària amb certa eficiència a través d’Internet amb produccions audiovisuals:

- Càpsules informatives (2-3 minuts) millor que extensos reportatges.

- 1 missatge central, que tingui un cert interès públic.

- Comunicació a través del bloc corporatiu i un canal propi a YouTube.

- Transmetre la realitat del dia a dia del centre i evitar visions complaents i del passat.

- Utilitzar un estil narratiu-documental, amb aire periodístic: entrevistes amb metges i pacients, trobades i reunions amb especialistes estrangers, novetats i canvis recents

- Apropar-se a la comunitat més propera (barri, ciutat, comarca) amb missatges de proximitat, utilitat i suport (relacions amb escoles, empreses, ajuntament, ONG)

- Oferir a tots els públics missatges relacionats amb la salut comunitària i la investigació (nous descobriments i patents, objectius esperançadors de futur)

Adjunto 3 exemples interessants:

*

Com sempre, haurem assegurar-nos que el missatge sigui vist pel màxim nombre de persones. Però això ho tractarem un altre dia.

maig 15th, 2011

Periodistes d’empresa?: nom inadequat!!

No s’ha de confondre la gimnàstica amb la magnèsia, és a dir, la formació o la titulació de les persones

… Llicenciat en periodisme, en filologia anglesa, Graduat en publicitat i relacions públiques, en dret o en econòmiques …

amb la denominació dels perfils ocupacionals en les organitzacions. Per exemple, en l’àmbit de la comunicació:

… Director de Comunicació (DirCom), Responsable de Comunicació, cap de premsa, Redactor de la revista corporativa, Assistent d’esdeveniments, … altres / …

Un DirCom que hagi estudiat filologia i treballi a l’empresa no és un Filòleg d’empresa. I el mateix amb altres estudis. Per tant, un DirCom, un responsable de Comunicació o un cap de Premsa que hagi estudiat periodisme i treballa a l’empresa, no és un Periodista d’empresa. És un professional que té una responsabilitat en comunicació i té una formació en periodisme. Res més. Dir “periodista d’empresa” és pur intrusisme.

Per ara, només ha estat una ficada de pota d’un articulista a internet i un fullet informatiu d’un Institut d’Educació Contínua. No hi ha més indicis de Google. Esperem que no vagi a més. Seria un flac favor al periodisme i una falta de sensibilitat important cap a altres estudis de comunicació que es preocupen específicament de la Comunicació en les organitzacions. .

 

(En la foto, José Luis González Besada, Dircom de Iberdrola)

maig 12th, 2011

Comunicació Científica (2a part)

../… ve del post Comunicació Científica (1a part)

Per què encara no has actuat? … La pel·lícula HOME és prou explícita …
… El que passa és que demana compromís i no tinc clara la meva escala de valors …
… Demana acció i no tinc temps …
… Demana que ho divulgues i no sé com fer-ho …

Amb sort, es produirà un comentari “preocupant” prenent una tassa de cafè. Així doncs, els objectius de la comunicació científica ecològica i mediambiental no s’han complert: no hi ha acció, es trenca la cadena, no hi ha compromís individual ni col·lectiu.

*

SOLUCIONS DE MILLORA PER A LA COMUNICACIÓ CIENTÍFICA

a) Envers els públics sobre els quals no hem actuat encara:

- Sol·licitud d’ajuda a la comunitat educativa. Sense la prescripció dels educadors (primària, secundària, universitària, professional, contínua) els canals de transmissió no són res. De manera conjunta, es poden dissenyar i executar entrevistes, esdeveniments, fòrums, publicacions, tant reals com virtuals.
- Sol·licitud d’ajuda a la comunitat científica en la transmissió del missatge. Els hem de demanar que complementin la seva gran actuació científica com comunicadors socials. La seva credibilitat és molt alta. De manera conjunta, es poden dissenyar i executar entrevistes, esdeveniments, fòrums, publicacions, tant reals com virtuals.

b) Envers els públics que ja coneixen el missatge:

- Actuacions de seguiment: com a mínim, hem d’obtenir el permís de seguir tractant-los i informant a través de xarxes socials. L’impacte dels missatges ha de deixar pas a una tasca, lenta i titànica, de persuasió individualitzada. El truc està en la personalització. Es poden dissenyar dinàmiques i processos de cultivació i reconeixement, formació i lobbisme de mobilització de bases.

c) Envers els públics decisors:

- Actuacions de pressió (lobbisme directe) davant autoritats governamentals i reguladors, activistes, analistes, per promoure canvis legislatius que incorporin mecanismes de denúncies, prohibicions, multes. No confiem només en la bona voluntat. No hi haurà canvis disruptius en la conducta col·lectiva. Les lleis han de marcar els tempos.

Si només ens preocupem de la creació del missatge i deixem que el temps ho arregli tot, la comunicació científica no és eficaç i, per tant, no aconsegueix ajudar les necessitats ecològiques i mediambientals del planeta. La veritable comunicació va més enllà: investiga, dissenya, executa, avalua, valora resultats en un nou estadi. És a dir, no es cansa fins que aconsegueix els seus objectius de persuasió. Millor poques accions comunicatives que tinguin actuacions de reforç i seguiment que no milers i milers de missatges que només pretenen “fer pensar i aquí queda la cosa”. Això frustra, endureix el cor i retarda el canvi.

Un altre dia seguim.