Posts tagged ‘corrupció’

octubre 8th, 2014

Corrupte també és qui roba un paquet de folis a la feina

Veure la corrupció en els altres i no veure-la en un mateix impedeix eliminar-la.

A diferent escala, el polític, el funcionari o l’empresari que s’omple les butxaques de diners que no són seus … realitza la mateixa acció que l’empleat que roba un paquet de folis a la feina. Les penes de càstig seran diferents (o haurien), però els principis que inspiren la corrupció són idèntics.

El camí pel qual ens estan portant els mitjans de comunicació … “corrupció per aquí, corrupció per allà” … no va enlloc. Sempre són els mateixos protagonistes: els polítics, els banquers, algun empresari. Però quan s’informa d’actituds corruptes de ciutadans del carrer, molt subtilment es justifiquen. No necessitem mitjans de comunicació que facin de Robin Hood, perquè ni tenen les mans netes ni convé desviar l’atenció del problema. Ni tampoc necessitem moviments socials que no s’identifiquin individualment (hackers, Anonymous …).

Si volem resoldre algun dia el problema de la corrupció, algunes coses han de canviar:

- Que cada un de nosaltres liquidi tots els seus impostos sense excusa. No val allò de “… com tots enganyen, jo també“.
- Que cada un de nosaltres pagui pel que obté. No val allò de “… jo ho necessito, no tinc diners, ells tenen molt“.
- Que cada autònom cobri les seves factures adequadament. No val allò de “… surt millor sense IVA“.
- Que denunciar actituds corruptes no sigui un fet excepcional sinó un gest necessari i lloable. No val allò de “… no puc denunciar-lo perquè és el meu amic, no ho denuncio perquè no m’afecta, perquè no és important …”
- I tantes altres corrupteles: falsejar un examen, simular una malaltia … La llista és molt llarga. Cada un pot ampliar-la.

Ja n’hi ha prou de seguir el joc als mitjans de comunicació. Netegem de corrupció el nostre entorn més proper, la nostra pròpia realitat. Potser així, estimat lector, seràs el nou polític que promogui la regeneració.

 

 

 

novembre 30th, 2013

Mitjans de comunicació públics. Nou decàleg.

1) Els mitjans de comunicació públics tenen una funció social més enllà dels períodes polítics electorals. Han de comptar amb una protecció legislativa que procuri recursos públics estables .
2) El seu control no ha d’estar en mans dels partits polítics. La ineficàcia demostrada pels “Consells” és una evidència. La responsabilitat del control ha de recaure en funcionaris interventors experts, sense color polític, especialment sobre els pressupostos d’ingressos i despeses, mai sobre continguts periodístics.
3) Qui ha de controlar els continguts dels mitjans de comunicació públics és la ciutadania -no les audiències- mitjançant metodologies científiques que procurin donar veu a amplis sectors de la societat.
4) Ni al costat de les majories ni al costat de les minories. Els mitjans de comunicació públics han d’estar al costat de la veritat i l’objectivitat.
5) No han de servir als objectius de relacions públiques governamentals ni a interessos corporatius publicitaris.
6) Han de donar suport a la llengua i a la cultura dels seus oients o telespectadors, lluitant contra tot intent de menoscabarlas.
7 ) Han d’assumir com a pròpia la defensa de l’interès social davant l’ status quo.
8 ) Han d’atendre la preocupació ciutadana, donant veu als diferents col·lectius que la representen, generant debat, sense por a les conseqüències.
9) La meritocràcia dels seus periodistes, tècnics, directius i experts ha de ser l’única via d’accés i permanència en l’organització. S’han d’eliminar tots els llocs de treball que persegueixen el control polític.
10 ) Si callen davant la corrupció política no només posen en perill la democràcia sinó la supervivència del propi mitjà. Per això, han de viure en una contínua revisió de la seva Missió i Visió.

sensMpublicsNOdemocracia