Posts tagged ‘economia basada en el coneixement’

octubre 26th, 2011

Talent (II)

…/.. Ve de Talent (I)

El talent “científic” té una gran reputació en l’actualitat, per la seva serietat, constància i alta productivitat. Fa avançar el coneixement. Però, on és aquest talent?. Neix a tot arreu però es mou, es trasllada a la cerca de més talent, de bones retribucions, de qualitat de vida. Avui dia hi ha altes concentracions de talent. Els Estats Units d’Amèrica han aconseguit atraure el talent de tot el planeta. 400.000 científics i tecnòlegs europeus resideixen permanentment allí. Encara que Europa també atrau talent científic. Índia i Xina impulsen polítiques públiques en favor del coneixement. Hi ha talent a l’Àfrica però emigra. Hi ha talent a Austràlia, Amèrica, Israel, Japó … S’estan dibuixant clarament les àrees d’atracció de talent i les àrees d’expulsió de talent. En menys de 50 anys quedaran delimitats els nous espais geogràfics del coneixement, que marcaran les noves regles de l’economia. Potser faran caure les absurdes fronteres dels “estats” que divideixen la humanitat.

Intueixo un canvi de paradigma profund respecte a la mobilitat. Des de sempre, les persones s’han traslladat allà on residien les empreses que els podien oferir un lloc de treball (actualment 200 milions de persones treballen fora del seu país). Recentment, les empreses s’han deslocalitzat a la recerca de mà d’obra barata (però aquesta pràctica té data de caducitat). En breu, les empreses basades en el coneixement buscaran el seu emplaçament allà on trobin a les persones de talent. Encara més, la creació d’empreses serà una activitat d’emprenedoria basada en el talent.
És molt possible que el talent científic sigui en el futur la màxima expressió de poder.

Cont. a Talent (III)

 

octubre 13th, 2011

Relleu generacional: la gran oportunitat d’excel·lència per a la Universitat

En la dècada 2010-2020, els experts afirmen que les universitats espanyoles disposen d’una oportunitat única per fer canvis profunds, ja que un terç del seu professorat arribarà l’edat de jubilació. Per què no substituir a aquests grans professionals per un nombre important d’investigadors qualificats que hagin gaudit de llargues estades a l’estranger? La seva visió, perspectiva i experiència poden ser l’única opció de reforçar i construir universitats excel·lents. Els experts apunten, també, que el relleu generacional hauria d’anar acompanyat de contractació de personal dels 5 continents.

Aquestes idees no són la conseqüència de la globalització sinó l‘únic camí per a la transició cap a una economia basada en el coneixement. El coneixement està repartit pel món. No podem renunciar-hi si no volem veure’ns relegats al subdesenvolupament econòmic del segle XXI.

Sens dubte, doncs, el relleu generacional és la gran oportunitat d’excel·lència per a la Universitat, sense detriment de la tasca realitzada en els darrers anys (per algunes universitats, segles!). Però el missatge l’han d’assumir tant els decisors polítics com els membres de la comunitat universitària. L’evolució és cosa de tots i entre tots hem de donar prioritat a la modernització de les nostres universitats. No arriba el decret llei per manca de consens o valentia? Doncs, millor. Normes internes de cada universitat poden avançar-se a la necessitat i construir el nou marc legal.

És molt possible que aquesta evolució comporti discriminació negativa per als oriünds del país. En part, és cert. Un altre paradigma que haurà de canviar. Els professionals de la Universitat som “Universals” i el nostre treball ha de realitzar-se allà on siguem més eficients, encara que sigui lluny de casa, allà on apostin per la nostra feina. Els “Universals” són, sense cap dubte, més eficients. I una cosa encara més important. Són més feliços. I no és una casualitat.