Posts tagged ‘formació continua’

desembre 9th, 2011

Els 7 grans col·lectius socials a Espanya. ELS QUE NO BUSQUEN FEINA (5)

Els que no busquen feina però podrien treballar. Els que no poden treballar per qüestions de salut. Els que no busquen feina perquè no volen treballar. Els que no busquen feina perquè coordinar el grup familiar els impedeix qualsevol altra activitat. Diferents situacions personals conflueixen en un col·lectiu molt divers, units per una característica: no formen part de la població activa tot i tenir una edat activa (16-64 anys). No compten per a les estadístiques d’ocupació.

No podem jutjar l’adecuació o la inadequació d’aquestes situacions ja que procrear, tenir cura dels fills, cultivar-se a un mateix, estudiar i llaurar-se un futur, lluitar per uns ideals en contra de l’establishment, millorar i refer-se físicament o mental … formen part de l’estil de vida actual.

Tot i això, diferents polítiques públiques han d’actuar sobre aquest multi-col·lectiu. Unes polítiques que valorin socialment el resultat de la seva activitat no remunerada i, en alguns casos, altruista.

Algunes tindran un valor afegit superior, per la seva singularitat o necessitat. De qualsevol manera, es tracta de conceptualitzar aquesta etapa (voluntària o forçada) d’activitat exemplar que regenera el teixit social: aposta per la innovació, aposta per la família, aposta per la conciliació laboral i professional, aposta per la salut comunitària. Un estatus que li atorgui veu pública a les normes legals, en els debats i en els mitjans de comunicació.

D’altra banda, aquests ciutadans han de tenir al seu abast diferents formats de formació contínua, que procuri actualitzar el seu Currículum tot pensant en una possible incorporació al mercat de treball (idiomes, comunicació, xarxes socials, manufactures, expressió artística, educació física). És molt possible que l’aprenentatge virtual sigui el format més adequat donades les característiques del multi-col·lectiu.

A canvi, la societat pot -i ha- d’exigir a aquestes persones un alt nivell de compromís amb la comunitat.

Anar a  Els 7 grans col·lectius socials a Espanya

juny 27th, 2011

Reinventar els màsters

Ja n’hi ha prou de màsters i remàsters … Un interessant article de Marta Rojals, “Creients”, situa el desengany dels joves de 30 a 40 anys com una cosa indignant: “A la bústia, de nou, la propaganda de la universitat ENS advertirà que, si no tenim feina, és perquè encara ens faltaria un altre màster. Bon intent, senyors, però [...] ja no cola. De tant que us hem cregut, tan gran ha estat el descrèdit, que al final només ens deixeu una opció: la de creure només en nosaltres. I per a arribar a aquesta conclusió, en una cosa sí que uns quants teníeu raó: no en calia estudiar tant”.

És cert que, després d’uns atractius i ben dissenyats programes, els cursos de postgrau actuals són predictibles, gens disruptius. En línies generals, es distingeixen entre aquells que:

- Diferents “professionals” expliquen els seus èxits (i en poques ocasions també els seus fracassos).
- Diferents “acadèmics” expliquen les seves teories, metodologies, idees, reflexions.
- Una combinació de professionals i acadèmics.

Però en general, poc “nou coneixement”. Solen construir-se a través de contínues exposicions unidireccionals, molt power-point, i dinàmiques de grup entre els estudiants que finalitzen també en presentacions reiteratives. En el millor dels casos, s’aconsegueix que els alumnes sentin certa admiració pels professors, pels èxits que aquests van aconseguir. I, per més inri, aquest estat anímic d’uns i altres sol ser l’element clau per avaluar el curs (!!). Un indicador inadequat.

Proposo canviar l’estratègia educativa dels màsters. El seu objectiu NO ha de ser que els futurs titulats “emulin” als seus professors tractant de replicar els seus èxits. L’objectiu final del curs ha de ser construir empreses, projectes socials, culturals, d’enginyeria, associatius. És a dir, un resultat pragmàtic, que finalitzi amb un nou NIF i uns titulats-emprenedors que liderin aquesta nova organització. Tot això en la línia del que parlàvem l’altre dia: més que buscar feina, hauríem de crear-la.
Estic segur que els estudiants prefereixen un projecte pel qual lluitar que un títol a la paret (que també).

Un altre dia seguim.