Posts tagged ‘innovació’

març 22nd, 2012

Mapa del Canvi: primer aniversari

novembre 18th, 2011

Educació virtual versus Educació presencial

¿Hi ha d’haver en el futur institucions educatives “exclusivament virtuals”?. Sí

Però la majoria de centres d’infantil, primària, secundària, batxillerat, FP i la pròpia Universitat, compaginaran el format presencial amb el virtual. Tot sembla indicar que aquesta serà la tendència en els propers anys: institucions presencials amb opcions formatives a distància.

Encara que l’escenari disruptiu no és aquest. Potser l’educació presencial hauria de focalitzar en innovar i apoderar-se de la tecnologia per canviar les relacions humanes en pro del coneixement. Màquines i entorns virtuals sí, però sempre que estiguin al servei del contacte i la convivència entre persones.

I aquesta disrupció provocarà que els centres “exclusivament virtuals” s’hagin de reinventar (potser penetrin en el món del tacte, l’olor, el gust … els 3 sentits sobre els quals encara no tenen accés).

*

Aquesta cadena d’innovació és la que farà créixer l’educació al llarg del segle XXI.

novembre 9th, 2011

Talent (i IV)

…/.. ve de Talent (III)

Dues darreres reflexions:

A) Un cop acceptat que el talent no és un do i té poc de genètic, ens hem d’aferrar a la idea de buscar i trobar el nostre talent. La seva escola està a la cantonada dels carrers Constància i Insistència. És a dir, no ve sol. “Molts creuen que tenir talent és una sort, ningú que la sort pugui ser qüestió de talent” (Jacinto Benavente). La sort, potser, només pot donar-te una empenta.

Val la pena recordar els primers 40 segons de la pel·lícula Match Point (Woody Allen, 2005) en què es posa en dubte la frase “més val tenir sort que talent”. Coneixent les subtileses d’Allen, la metàfora té doble tall. Que la pilota caigui a un costat o a un altre pot dependre de la sort. El que depèn del talent és arribar a jugar el partit.

*

B) No busquis, doncs, un títol o un reconeixement per al talent. No esperis que la família, els amics, els companys o l’acadèmia reconeguin el teu talent. Com diria l’assagista Elbert Hubbard “hi ha una cosa molt més escassa, fina i rara que el talent: és el talent de reconèixer els talentosos”. I la cultura llatina és procliu a això: no reconeix el talent del company, del cap, de l’alumne, del competidor. No reconèixer el talent en l’altre dificulta enormement el treball en equip.

Alguna cosa podria canviar la tendència. Es tracta de les plataformes col·laboratives, basades en el reconeixement del poder del col·lectiu, superior al propi. Si a això se li suma que treballen a través de les xarxes socials, la creativitat està assegurada.

Les plataformes col·laboratives poden ser el gran revulsiu del talent. El seu objectiu és utilitzar la innovació i la col·laboració en la creació de valor.

Un exemple il·lustratiu ens el porta Ledface, una plataforma que pretén generar un espai per fer consultes i permetre que els que saben sobre el tema assessorin de manera ordenada al col·lectiu. Sens dubte, explicar i respondre temes que t’apassionen et fa més competent que qualsevol servei tècnic o d’atenció al client.

I cada dia es creen noves plataformes col·laboratives entre joves creatius, entre joves juristes, entre joves enginyers, entre joves filòlegs, entre joves bioquímics … Entre joves de talent.

Els majors de 45 anys no es desanimin. El talent no té edat. El que té edat és la passió.

novembre 7th, 2011

Talent (III)

…/.. ve de Talent (II)

La tecnologia es el potenciador del talent per innovar. Pot resumir-se en la fórmula:

Innovació = Talent tecnologia

La tecnologia no és exclusiva de científics i tecnòlegs. La tecnologia és la que permetrà avançar i transformar també la poesia, la filosofia, la música, la història, l’economia, el dret, les arts escèniques, el periodisme, la psicologia o la filologia. Totes les branques del coneixement han d’acostar-se a la tecnologia.
Hem de poder fer poesia matemàtica en un rellotge. Per què no?.

El talent ha d’estar al servei de processos innovadors del turisme, de la justícia, de la medicina preventiva o de les ciències fotòniques. Encara que tingui millor percepció un Centre Nacional de l’Hidrogen (CNH2) que un Institut de Llengües i Cultures de la Mediterrània i Orient Pròxim (ILC) no hauria de ser així. Perquè el coneixement no és excloent. Busquem el talent en totes les branques de coneixement i construïm el canvi. I no oblidem que el talent pot fer un gran servei a la humanitat i a la ciència: lluitar contra la injustícia social, la qual impedeix la igualtat de les persones.

Em ve a la memòria un excel·lent article de Xavier Marcet a El País (11.09.2006) La Catalunya emergent: una nova visió. Presenta una Catalunya forta en economia del coneixement però que necessita millorar la captació i el rendiment del talent. “… No es tracta de posar un parc tecnològic a cada cantonada ni de tenir una universitat a cada barri, es tracta d’orientar el sistema de coneixement al desenvolupament de projectes innovadors i tangibles, multiplicant els resultats actuals (…) Hem de millorar la nostra capacitat de risc empresarial per adquirir dimensió i la nostra execució de projectes col·lectiva, no serveix de res inventar plans per tot arreu que no s’executen. Talent i dimensió, aquesta és la nostra proposta per avançar“.

El talent és l’ADN de la innovació. I no ho sabíem.

Cont en Talent (i IV)

octubre 31st, 2011

Ets el que aprens

La curiositat és el motor del coneixement. Som el que aprenem. No deixem d’aprendre. Il·lús el qui creu que sap molt. Hem d’aprendre més. No tinguem com a única font els mitjans de comunicació, el Twitter o la ficció audiovisual. No renunciem a les essències de la filosofia, la ciència política, la sociologia, la biologia, la comunicació, l’antropologia …

La gestió del coneixement ens servirà per generar nou coneixement, és a dir, per innovar. I la innovació no és una paraula de moda. Ha vingut per quedar-se.

octubre 6th, 2011

Steve Jobs, un esperit transgressor exemplar

Steve Jobs ha perdut la seva batalla contra el càncer.

Comparteixo algunes de les seves idees:
* Fes el que et apassioni. Si no t’agrada el que fas, deixa-ho tot i busca una posició compatible amb les teves habilitats.
* Crea una visió “inspiradora” de com millorarà el món amb el teu treball. Per això, pensa en gran, pensa diferent, pensa en el futur.
* Reactiva el teu cervell. Cerca idees en altres sectors per innovar en el teu.
* Busca la senzillesa. La senzillesa és el nivell de sofisticació més gran.

setembre 16th, 2011

Innovació docent: descans temporal de Power Point

Definitivament, aquest curs torno al guix. Disminuiré dràsticament les presentacions en power point. Com a mínim, un temps prudencial, fins que em reinventi.

A finals de juliol reflexionava sobre com limita el power point la innovació docent. I en gran mesura, és així. I no és per la qualitat de la tecnologia sinó per l’ús que habitualment fem. Crec que deleguem gran part de la nostra energia i creativitat en un programa massa encotillat. Per això, torno a la senzillesa de la pissarra per un temps.

 

I provaré d’explicar-me com abans, amb gestos, paraules, frases escrites, dibuixos. La meva actuació serà més lenta. Sens dubte. Però vull tornar a apostar per la sorpresa, el descobrir les coses a poc a poc (les fotos i les frases del power point són massa evidents, sentencien, no conviden a dubtar). Això no vol dir que no compartim a la vegada les idees en una Intranet o construïm un projecte a través de Twitter. És compatible. Encara més. Ho exigeix l’època actual. Però hem de preservar moments “magistrals” per retrobar-nos en el procés d’aprenentatge.

És molt possible que la innovació en la docència passi per dirigir-se a la ment de l’estudiant i no només als seus ulls. Intentaré promoure el pensament crític entre els que m’escoltin, i això és més fàcil si facilitem espais que permetin construir el discurs entre tots.

*

 

agost 31st, 2011

Visca l’evolució!!

Uns dies de vacances permeten reconèixer la realitat personal. Jo no puc queixar-me perquè compto amb salut, treball i afecte. Moltes persones no poden gaudir d’aquestes realitats. Per respecte a elles he de tractar de dir poques tonteries en aquest bloc.

Aquest mes d’agost he tingut temps per llegir -llibres, articles, poca premsa-. Em quedo amb aquelles idees que parlen de millorar, innovar, canviar, emprendre, inventar, transformar. En temps tan difícils i barrejats, que bo és saber que hi ha persones que segueixen fent avançar el món (científics, artistes, humanistes, estadistes), mentre altres busquen la involució, l’enfrontament i la desigualtat.

Visca l’evolució!!

juliol 31st, 2011

El Power Point limita la innovació

Des de fa un cert temps, s’ha obert un debat sobre la idoneïtat del cèlebre programari “Power Point” de Microsoft. Alguns afirmen que “idiotitza” l’oient, disminuint el sentit crític que tota comunicació grupal exigeix​​. Fins i tot a Suïssa s’ha creat un partit polític anti-powerpoint, un moviment internacional obert a propostes per disminuir el seu ús.

Però, no es retenia més informació si “es veu i se sent” que si només “se sent”? On és, doncs, el problema?: En el conferenciant, en el programari o en el baix nivell d’atenció dels oients infoxicats?. És molt possible que tot sigui qüestió de proporcions. Hi ha massa conferenciants que es limiten a llegir avorridament les paraules de la diapositiva. Altres creen veritables meravelles audiovisuals. Però pocs aconsegueixen que el Power Point es converteixi en una eina per a la participació. I la participació és la clau de la futura educació. Hem de reinventar la docència. Si no ho fem, l’e-learning (educació a distància) arrasarà amb tot vestigi d’educació presencial.

L’agost tractaré de reflexionar sobre les meves presentacions en Power Point. Tinc moltes, són molt treballades, amb fotos i vídeos, però limiten la iniciativa participativa dels meus oients. I el meu lideratge, a través del Power Point i la foscor de la sala, em separa de l’autèntica mirada sincera del docent. Potser el proper curs recuperi el guix (o la comparteixi) i experimenti dinàmiques de grup.

Si em reinvento, us explico. Bones vacances.

 

juny 13th, 2011

Crear ocupació versus Buscar feina

En el post anterior dèiem que el 70% dels universitaris espanyols deixaria el país per aconseguir una feina. La notícia és esperançadora. Però podia haver estat millor. El titular que oferia el Baròmetre Universitat-Societat 2011 de la UCM hauria d’haver dit: “El 70% d’universitaris deixaria el país per CREAR ocupació”

Aquesta és la veritable disrupció, disrupció que encara no s’ha produït però cap a la qual hem d’orientar l’educació i les polítiques d’ocupació. Sam Pitroda, president del Consell Nacional d’Innovació de la Índia, en una entrevista en el diari Cinco Días (11.05.11), afirma que el sol fet que la gent surti de la Universitat buscant una feina és una cosa que pertany al segle passat i no a l’actual. Al segle XXI els joves haurien de sortir de la universitat obstinats a crear ocupació.

Tothom pot crear ocupació o només els grans emprenedors? La resposta és evident: una gran majoria de persones són capaços de plantejar la seva professió o ocupació com un projecte col·lectiu, de 3 o 4 persones (o un grup més nombrós), liderant o co-liderant la consecució d’objectius empresarials o socials. Potser algunes persones no estaran emocionalment preparades. Però seran les que menys.

El coneixement tècnic i acadèmic dels nous empleats-ocupadors serà fonamental. Però també ho seran les ganes, la il·lusió i la valentia per crear ocupació per altres. Haurem d’anar pensant en proporcionar als centres educatius eines per poder transmetre aquest nou enfocament als joves.

Un altre dia seguim.