Posts tagged ‘Japó’

maig 6th, 2012

Nuclears? No, gràcies

Fa més de 30 anys es van viure en el món destacades campanyes ciutadanes -grassroots lobbying- en contra de l’energia nuclear. El somrient sol vermell dins d’un cercle groc, amb el conegut eslògan Nuclears? No, gràcies creat per les daneses Anne Lund i Soren Lisberg el 1975 es va convertir, de la nit al dia, en un símbol internacional de la lluita antinuclear traduït a centenars d’idiomes.

Un de les països de major tradició nuclear, Japó, va decidir el passat 5 maig 2012 desconnectar-se de l’era nuclear, tancant de cop totes les seves centrals. L’accident de Fukushima el 2011 ha estat el detonant. Els polítics japonesos han pres una decisió històrica. Els ciutadans del Japó han donat suport als seus governants. Sàvia decisió dels primers. Honorable actitud de la ciutadania.

Hem de divulgar aquesta exemplar acció política japonesa.

I els ciutadans hem de tornar a ocupar l’espai central de la lluita contra l’energia atòmica. Sense una mobilització clara, els lobbys de les nuclears continuaran construint nous reactors assumint un risc inacceptable. Sense una mobilització constant, creativa i organitzada, els governants no prendran mesures.

abril 11th, 2012

Creixement a través del deute (2)

Els especialistes situen la crisi actual com una fet sistèmic, d’una profunditat alarmant, de fi de cicle. Alguns autors parlen de la fi del capitalisme per al 2050. Jo no m’atreveixo a anar tan lluny. Però la majoria d’economistes i sociòlegs estan d’acord que el sistema actual de creixement a través del deute (tant públic com privat) no dóna més de si, ha emmalaltit l’economia. Una malaltia terminal. Cal inventar una nova forma de créixer.

En aquest sentit, la pregunta que ens fem tots és: i de la profunda crisi actual, com sortim?. Doncs, el primer serà reconèixer el problema, perquè milions de persones encara no han assumit la nova circumstància, viuen tan feliços. I massa bancs segueixen pensant que el negoci del crèdit pot continuar eternament. I la majoria de governs viuen en la més absoluta desorientació.

Un cop acceptada la malaltia, hem de començar a actuar sense demora. Hem de consumir molt menys que abans i reduir al mínim el nivell d’endeutament personal. En situacions com l’actual, els deutes s’encareixen, pesen cada cop més. I davant el desig d’adquirir un nou bé o servei, a partir d’ara haurem de preguntar-nos: veritablement ho necessito?. Si canvien els paradigmes econòmics estem obligats al canvi. Cal demostrar que tenim consciència.

Una societat com la japonesa -admirable en moltes coses i en altres no tant -està més preparada per a situacions difícils com les actuals. Portes endins, la seva ancestral consciència de grup li atorga una enorme capacitat de sacrifici com a col·lectiu. I portes enfora, han consolidat una economia absolutament internacionalitzada. Occident ha de deixar de banda la seva arrogància i mirar a Orient a la recerca de la simplicitat.

Sense cap dubte, el futur passa per accions col·laboratives en entorns coordinats. Ja sé que sona molt “oriental”, però per aquí aniran els trets. El creixement ja no passarà per un endeutament individual -que cadascú carregui el mort-. L’estratègia col·laborativa serà la clau del nou creixement. Els ciutadans hauran de lluitar per créixer col·lectivament i no individualment.


*

Anar a Creixement a través del deute (1)        /          Anar a Creixement a través del deute (i 3)