Posts tagged ‘mediambient’

octubre 18th, 2012

Ètica del benefici: benefici empresarial no superior al 10%

(cont.) Ètica del benefici

Cap empresa hauria de provisionar beneficis superiors al 10% (sempre en referència a l’any anterior i un cop feta la reinversió òptima). I els beneficis compensatoris, aquells que persegueixen compensar anys de pèrdues, no han d’anar més enllà dels 3 anys.

Acabar l’any amb un benefici del 50% no demostra una bona gestió. Potser és el contrari. Per què les empreses busquen el màxim benefici?. Els experts afirmen que la culpa és de la “competència”, que els obliga a minimitzar els costos, el que implica maximitzar la diferència entre els ingressos i els costos.

Però, ¿quin sentit té un ENORME benefici empresarial mentre:

  •      …bona part dels empleats cobren un sou baix, o treballen sota pressió o en males condicions, o discriminats per una o altra raó …
  •      …o els productes i serveis ni es renoven ni es reinventen …
  •      …o es mantenen preus tot i haver amortitzats els costos (cas flagrant de les autopistes)…
  •      …o la comunitat pròxima només rep a canvi 26 llocs de treball, olors, sorolls, desforestació …
  •      …o l’aportació fiscal és mínima o nul·la per evasió o engany en els impostos … ?

A Espanya, el tipus nominal de l’Impost sobre Societats és el 30% (25% per a les pimes), però les exempcions i deduccions que gaudeixen les empreses fan que el tipus efectiu (el que realment paguen sobre els seus beneficis) no superi el 10% de mitjana. Tots coincideixen que aquest impost es controla i inspecciona molt poc, sobretot a les petites empreses. La majoria paga quantitats ínfimes. El 70% de la quota l’aporten entre poc més de 1.500 grans empreses (potser seria més honrat fer com Irlanda, amb un tipus impositiu del 12%).

No té cap sentit, doncs, buscar el màxim benefici quan “la feina està per fer” i la falta d’ètica està tan estesa. Si una empresa té excés de benefici és que hi ha béns, persones i circumstàncies que no han rebut prou inversió, atenció o suport. L’empresari ha de anivellar, acontentar, ajustar, millorar, complir, sanejar … i encara que mai podrà satisfer del tot les necessitats de l’entorn, demostra que l’empresa s’ha creat per generar riquesa més enllà d’acontentar els inversors.

L’objectiu principal de les empreses no pot ser la consecució del màxim benefici. Han de contemplar objectius previs com:
* el creixement moderat
* l’estabilitat
* l’adaptabilitat al medi ambient
* el servei a la col·lectivitat.

Una bona planificació pot fer que, en el cas que l’empresa vagi bé, els beneficis arribin com a màxim un 10%, suficient per repartir una part entre els socis, accionistes i inversors. Si algun d’ells vol més, que vengui la seva part. Les empreses no poden ser vistes com operacions financeres per obtenir beneficis. Les empreses són projectes humans.

(cont.) Ètica del benefici

maig 12th, 2011

Comunicació Científica (2a part)

../… ve del post Comunicació Científica (1a part)

Per què encara no has actuat? … La pel·lícula HOME és prou explícita …
… El que passa és que demana compromís i no tinc clara la meva escala de valors …
… Demana acció i no tinc temps …
… Demana que ho divulgues i no sé com fer-ho …

Amb sort, es produirà un comentari “preocupant” prenent una tassa de cafè. Així doncs, els objectius de la comunicació científica ecològica i mediambiental no s’han complert: no hi ha acció, es trenca la cadena, no hi ha compromís individual ni col·lectiu.

*

SOLUCIONS DE MILLORA PER A LA COMUNICACIÓ CIENTÍFICA

a) Envers els públics sobre els quals no hem actuat encara:

- Sol·licitud d’ajuda a la comunitat educativa. Sense la prescripció dels educadors (primària, secundària, universitària, professional, contínua) els canals de transmissió no són res. De manera conjunta, es poden dissenyar i executar entrevistes, esdeveniments, fòrums, publicacions, tant reals com virtuals.
- Sol·licitud d’ajuda a la comunitat científica en la transmissió del missatge. Els hem de demanar que complementin la seva gran actuació científica com comunicadors socials. La seva credibilitat és molt alta. De manera conjunta, es poden dissenyar i executar entrevistes, esdeveniments, fòrums, publicacions, tant reals com virtuals.

b) Envers els públics que ja coneixen el missatge:

- Actuacions de seguiment: com a mínim, hem d’obtenir el permís de seguir tractant-los i informant a través de xarxes socials. L’impacte dels missatges ha de deixar pas a una tasca, lenta i titànica, de persuasió individualitzada. El truc està en la personalització. Es poden dissenyar dinàmiques i processos de cultivació i reconeixement, formació i lobbisme de mobilització de bases.

c) Envers els públics decisors:

- Actuacions de pressió (lobbisme directe) davant autoritats governamentals i reguladors, activistes, analistes, per promoure canvis legislatius que incorporin mecanismes de denúncies, prohibicions, multes. No confiem només en la bona voluntat. No hi haurà canvis disruptius en la conducta col·lectiva. Les lleis han de marcar els tempos.

Si només ens preocupem de la creació del missatge i deixem que el temps ho arregli tot, la comunicació científica no és eficaç i, per tant, no aconsegueix ajudar les necessitats ecològiques i mediambientals del planeta. La veritable comunicació va més enllà: investiga, dissenya, executa, avalua, valora resultats en un nou estadi. És a dir, no es cansa fins que aconsegueix els seus objectius de persuasió. Millor poques accions comunicatives que tinguin actuacions de reforç i seguiment que no milers i milers de missatges que només pretenen “fer pensar i aquí queda la cosa”. Això frustra, endureix el cor i retarda el canvi.

Un altre dia seguim.

 

maig 10th, 2011

Comunicació Científica (1a part)

Diferents tècniques s’utilitzen en Relacions Públiques i Comunicació per convèncer i persuadir als públics. Unes, a través dels periodistes, “sol·licitant” la seva ajuda per expandir el missatge en els Mitjans de Comunicació. Altres, a través de la publicitat (en aquest cas, “pagant” als Mitjans). Altres, directament a través de mitjans propis: revistes, espais interactius a internet, esdeveniments, performances, lobbisme. I de vegades, a través de l’audiovisual, un dels mitjans més directes i més eficaços. Produir una pel·lícula amb objectius NO artístics i NO comercials és una pràctica completament lícita (… una altra cosa és la “propaganda”).

Moltes són les causes que es mereixen una bona feina cinematogràfica. Però l’ecologia i el medi ambient són causes d’extrema urgència. Cal destacar la pel·lícula francesa HOME, dirigida per Yann Arthus-Bertrand (2009) i que ha costat 2 anys de rodatge i molt d’esforç de planificació i muntatge. Compta amb el suport del grup empresarial francès PPR. És una magnífica obra audiovisual, amb una fantàstica música d’Armand Amar. En definitiva, tot un Manifest al servei de la causa ecològica. Altres pel·lícules com Una Veritat Incòmoda (2006) i Terra (2007) duen el mateix objectiu persuasiu encara que amb diferents promotors. Ara bé, en aquests moments …

… L’assignatura pendent de la Comunicació Científica és
FER EFICACES ELS MISSATGES DE L’ECOLOGIA I EL MEDI AMBIENT
perquè no ho són … després del visionat … no hi ha reacció.

Tot i així, hem de promoure la comunicació de la causa ecològica i mediambiental a través de pel·lícules. La culpa de la baixa eficàcia no és de l’audiovisual. La culpa és del gelat cor de l’espectador. Un dels missatges clau de la pel·lícula HOME és que tan sols ens queden 10 anys per invertir la tendència del desastre al qual estem abocats. Si abans de 2020 no canviem les nostres lleis i comportaments mediambientals, ja no hi haurà solució. Els milions de persones que observen atentament la pel·lícula queden captivats pels seus missatges encara que, per múltiples raons, NO ACTUEN. Per què?. Aquí els deixo la pel·lícula. No hi ha drets de còpia sobre ella. Per això, la divulgació per internet és lliure. Aconsello el seu visionat en pantalla gran, sense presses i esperit tranquil, ja que dura 93 minuts. El seu objectiu és fer pensar i actuar. Segur que et farà pensar … actuar, no sé … ENDAVANT!!

.

Un altre dia seguim.