Posts tagged ‘patrocini publicitari’

abril 8th, 2013

De patrocinar esdeveniments a crear-los

Gran part del negoci de la publicitat convencional s’està traslladant cap al patrocini, on les marques no s’anuncien en els mitjans (TV, ràdio, exterior, premsa o internet) sinó en espais i suports d’altres organitzacions (esportives, artístiques, socials ).

A això cal afegir que en els darrers 5 anys, les marques més innovadores no patrocinen esdeveniments sinó que creen els seus propis. A través d’una performance; en la cerca d’un rècord Guinness; a través de l’esport o l’aventura extrema; creant festivals artístics a mida; gestionant espectacles culturals o esportius (Teatro Movistar en Madrid, Fly Emirates Stadium…).

La marca Red Bull representa aquesta última tendència. L’any 2012 va organitzar un esdeveniment propi que perseguia un rècord mundial: un salt humà des de 39.000 metres d’altura, protagonitzat per Felix Baumgartner. Cal preguntar-se si, després de l’esdeveniment, les vendes van augmentar o només es va guanyar en notorietat. La pregunta no és intranscendent perquè l’esdeveniment va costar 50 milions de dòlars.

La publicitat persegueix cridar l’Atenció del consumidor amb una informació ben plantejada, creant un Interès per aquesta informació i un Desig d’adquirir el producte o servei ofert en aquesta informació. Si finalment s’aconsegueix que el consumidor Actuï i compri el producte, la publicitat ha complert la seva funció (l’efecte AIDA). De manera particular, el patrocini no centra els seus objectius en l’Acció final sinó en l’Atenció i Interès inicials. Una gran diferència.

Patrocinar esdeveniments -o crear-los- és rendible, tot i que les vendes directes no millorin de forma immediata perquè es busca la penetració de la marca en la ment del ciutadà a mitjà i llarg termini. Es busca crear “fans” més que clients (… els clients són infidels … els fans mai ho són …). És obvi que un “esdeveniment” no produeix el Desig de comprar el producte de forma immediata però pot crear el Desig de comprar l’esperit de la marca. Així, i tenint en compte el nivell de infoxicació actual, si el consumidor concedeix uns minuts de la seva Atenció i del seu Interès a una marca és tot un èxit. La “venda” ja no és el més important.

En un futur no molt llunyà, les marques confiaran més en les notícies que generin els seus propis esdeveniments que en la publicitat clàssica que presenta les bondats del seu producte.

 

octubre 16th, 2012

Ètica del benefici: honorari màxim SMI x 100

(cont.) Ètica del benefici

Cap honorari anual (alt directiu, representant, comissionat, accionista, assessor, advocat, consultor, soci, esportista d’elit …) hauria de ser superior al SMI multiplicat x 100. O la suma d’honoraris no ha de superar el milió d’euros a l’any (1’3M $).

La xifra és, sens dubte, excessiva i suficient per sufragar qualsevol projecte (s) anual, o per pagar els serveis de qualsevol professional. Sobrepassar una xifra tan voluminosa només s’entén sota la mirada egocèntrica que tant de mal ha fet a la humanitat.

Encara que els serveis prestats es desenvolupin sota els màxims nivells de dificultat, qualitat, exclusivitat, competència, diligència, individualitat … encara que sigui quelcom irrepetible, únic, el n.1 … hem de posar sentit comú a les coses i pensar en les conseqüències del desnivell. Portar sabates d’or o beure en copes de diamants no és de rebut al segle XXI. Aquests temps han passat.

De vegades, la culpa d’uns honoraris desorbitats no la té l’empresari sinó la intermediació del patrocini publicitari. Algunes grans marques s’introdueixen en la vida privada de jugadors, artistes, especialistes … aportant enormes quantitats de diners, i part d’aquests recursos van directament al protagonista, augmentant els seus honoraris x1.000 o x10.000 … A ulls de la resta de mortals, són immerescuts i injustos (encara que l’hi perdonen mentre segueixin marcant gols o emocionant amb les seves cançons o les seves pel·lícules). El patrocini publicitari haurà de reinventar-se si vol participar en la reinvenció del món.

Tots els recursos que superin 1 M€/anual haurien de ser gestionats des d’un fons comunitari que els reinvertiria en projectes de qualitat. Autors com Christian Felber en la “Economía del bien común” han generat intel·ligents solucions a l’equilibri econòmic entre persones, oferint una innovadora visió que trenca amb la clàssica divisió entre capitalisme i comunisme.

Alguns poden preguntar, per què?, per què no acceptar la sort, el moment, la joventut, la força, la bellesa, la destresa, com diferenciador econòmic entre persones?. Perquè el sentit comú ens diu que les oportunitats i els èxits s’han de compartir amb el màxim nombre de persones. Perquè la felicitat no està lligada amb el “tenir” sinó amb el “ser”, i el “ser” és una alteritat amb la comunitat (no només amb la parella, els fills i els socis). “Tenir” sí, però només allò que es pugui gaudir a l’instant. Aconseguirà la intel·ligència humana superar el paradigma de la possessió?.

(cont.) Ètica del benefici

gener 17th, 2012

El patrocini publicitari pot promoure el canvi social

El low-cost es pot assolir, fonamentalment, de 2 maneres: a) reduint qualitat-quantitat en el producte o servei, b) permetent que la publicitat jugui un paper important en aquest producte o servei. Habitualment, es prenen les tisores. En altres ocasions, s’utilitzen les 2 estratègies alhora (cas de Ryanair). Però, per què no permetre que la publicitat lideri l’estratègia del baix cost sense disminuir la qualitat o quantitat?. En concret, a través del patrocini publicitari. Serveixi l’esquema com a punt de partida:

Respecte al patrocini, cal dir que l’intercanvi econòmic que es produeix quan una empresa cedeix els seus espais per a què altres s’anunciïn en ells, lucra a tots dos. Ho fan els petits clubs esportius i els diners dels seus patrocinadors els permet sobreviure. Els autobusos públics o el metro també cedeixen els seus espais a canvi de diners de diferents anunciants. I aquests diners fan augmentar els ingressos del compte de resultats. Però els ingressos que genera el patrocini publicitari no van directament a baixar costos del producte o servei. En general, no incideixen en el preu.

Per què no convertir la publicitat en alguna cosa que incideixi directament en els preus i, per tant, en les butxaques dels ciutadans?.

Alguns exemples:

- El negoci més disruptiu de finals dels anys 90 a la premsa. Tots els ingressos generats per la publicitat al diari van directament al preu d’aquest fins convertir-lo en gratuït. Una premsa diferent. I el ciutadà, content.

- Les bosses de paper pel pa (baguette), que incorporen publicitat externa d’anunciants (Vodafone, Nocilla …) Els comerços contents perquè s’estalvien la compra de bosses de paper. Però aquesta disminució de despesa no la reverteixen en el preu del pa. A què esperen? … Encara que sigui 1 cèntim d’euro. La butxaca del ciutadà ha de ser prioritari.

- La iniciativa de Promobitllets, explicada en el post anterior, on dos enginyers de la UPC busquen anunciants per reduir el caríssim preu del transport (bus i metro) de la ciutat de Barcelona. Els ingressos d’aquests patrocinadors van directament a reduir el preu dels títols de transport. Ben dissenyat, es podria … Ben dissenyat podem viatjar en transport urbà gratuïtament si els ingressos de la publicitat incideixen directament en el preu del bitllet.

- Que hi hagi “REBAIXES” constants i directes al ciutadà en restaurants, hotels, llibres, teatres, subministraments (llum-aigua-gas-telèfon), fruites i verdures, telèfons i ordinadors, per què no?. Per què els ingressos de la publicitat només han de servir per engrossir els beneficis de l’empresa o pagar sous? Per què no utilitzar el patrocini com una font d’ingressos que incideixin en el preu de les coses?.

El patrocini publicitari pot promoure el canvi social que exigeixen els ciutadans. Pot aportar el seu gra de sorra.