Posts tagged ‘periodisme d’investigació’

juny 8th, 2011

El Segle de l’Individualisme (i IV)

Finalment, es presenta la 4a i última part del documental The Century of the Self (El segle de l’Individualisme), produït per la BBC i titulat “Vuit persones tastant vi“.

Les tècniques de persuasió que des del primer capítol s’han anat presentant arriben ara a la política -explícitament als EUA i a la Gran Bretanya-. El director Adam Curtis explica com l’esquerra i la dreta busquen el poder a través de les noves formes de democràcia (democràcia de masses), tractant de consensuar els missatges dels líders polítics amb els “desitjos” dels individus. Arriscat. Delicat. Novament es contraposa el “consens” i la “manipulació” de l’electorat. Un reportatge ben documentat.
Arribada aquesta darrera entrega reitero que, si no ens deixem dur per la ràbia dels fets que s’expliquen i mirem de cercar, amb objectivitat, les causes de tot plegat, potser es pugui reconduir tots aquests sentiments en raons per al canvi.

juny 7th, 2011

El Segle de l’Individualisme (III)

En aquest post es presenta la 3a part del documental The Century of the Self (El segle de l’Individualisme), produït per la BBC i titulat “Hi ha un policia en els nostres caps que ha de ser destruït“. El treball del periodista Adam Curtis es recolza, en aquest tercer capítol, en l’evolució de la disciplina de la psicologia al servei del mercat i l’Estat, que avança a través dels psicoterapeutes versus els psicoanalistes, Freud versus Reich, repressió de sentiments versus alliberament.

Presenta l’evolució del màrqueting en els anys 50 a 70 del segle XX a través de l’estudi del consumidor com un ésser que se’l pot conquerir. Deixa moltes preguntes i moltes incògnites a l’espectador. Novament, si no ens deixem portar per la ràbia dels fets que s’expliquen i mirem de cercar, amb objectivitat, les causes de tot plegat, potser es pugui reconduir tots aquests sentiments en raons per al canvi.

*

Un altre dia seguim amb la 4a i darrera entrega.

juny 6th, 2011

El Segle de l’Individualisme (II)

Com a continuació del post anterior, es presenta el visionat de la 2a part del documental The Century of the Self (El segle de l’Individualisme), produït per la BBC i titulat “L’Enginyeria del consentiment“.  El títol sorgeix d’una de les obres a les quals va contribuir el relacions públiques Edward Louis Bernays (The Engineering of Consent, 1955), un resum del pensament i les actuacions de Bernays a través del temps i els diferents clients per als quals va treballar. Buscar, doncs, el consentiment del ciutadà davant les propostes d’empreses i governs és una de les seves aportacions com a professional al món de la comunicació. Arriscada. Delicada. Consentiment versus manipulació.

El centre del discurs del documental d’Adam Curtis continua sent la psicologia al servei de les Relacions Públiques, de la Publicitat i del Màrqueting. Es recolza en nous arguments i situacions, i ens situa en un segle XX més avançat. Novament, si no ens deixem portar per la ràbia dels fets que s’expliquen i mirem de cercar, amb objectivitat, les causes de tot plegat, potser es pugui reconduir tots aquests sentiments en raons per al canvi.

*

Un altre dia seguim amb la 3a part.

juny 5th, 2011

El Segle de l’Individualisme (I)

El 2002, el periodista Adam Curtis va realitzar un dels seus millors treballs de recerca, el documental The Century of the Self (El segle de l’Individualisme), quatre capítols d’una hora produïts per la BBC i de gran valor pedagògic. Explica com ha viscut la societat occidental els seus darrers 100 anys, i amb especial cruesa, com ha construït un perillós món d’incerteses i mentides. El centre del discurs és la psicologia, especialment, la psicologia al servei de les Relacions Públiques, de la Publicitat i del Màrqueting. L’enfocament periodístic del documental és molt dur cap a les disciplines de la Comunicació. El director parteix de la idea que l’ésser humà és una innocent criatura i que els poders econòmics i polítics de la societat occidental han manipulat constantment la seva ment. Es presenta a Edward L. Bernays, un dels fundadors de les Relacions Públiques, com un manipulador de masses. A ell i a altres tants experts de la psicologia i la comunicació social. En definitiva, es trasllada la idea de personatges diabòlics contra ciutadans febles i innocents. I potser tampoc és això. És molt possible que ens trobem davant de persones manipuladores contra altres tantes persones i organitzacions manipuladores. Aquest és el món que hem construït. O potser preferim pensar que els consumidors ens veiem obligats a comprar per desitjos foscos d’empresaris sense escrúpols? És probable que els “ciutadans” i les “masses” estiguem una mica idiotitzats (situació òptima per als que ostenten un major poder). Però d’aquí a donar sempre la culpa a l’altre …

Però per a jutjar tan interessant documental està l’espectador. Aconsello el visionat de la 1a part (en anglès, encara que amb subtítols en espanyol per deferència dels bloggers Rafael Palacios i Greg Grisham) sota el títol de “Màquines de felicitat”. Si no ens deixem portar per la ràbia dels fets que s’expliquen i mirem de cercar, amb objectivitat, les causes de tot plegat, potser es pugui reconduir tots aquests sentiments en raons per al canvi.

*

Un altre dia seguim amb la 2a part.