Posts tagged ‘preus’

gener 17th, 2012

El patrocini publicitari pot promoure el canvi social

El low-cost es pot assolir, fonamentalment, de 2 maneres: a) reduint qualitat-quantitat en el producte o servei, b) permetent que la publicitat jugui un paper important en aquest producte o servei. Habitualment, es prenen les tisores. En altres ocasions, s’utilitzen les 2 estratègies alhora (cas de Ryanair). Però, per què no permetre que la publicitat lideri l’estratègia del baix cost sense disminuir la qualitat o quantitat?. En concret, a través del patrocini publicitari. Serveixi l’esquema com a punt de partida:

Respecte al patrocini, cal dir que l’intercanvi econòmic que es produeix quan una empresa cedeix els seus espais per a què altres s’anunciïn en ells, lucra a tots dos. Ho fan els petits clubs esportius i els diners dels seus patrocinadors els permet sobreviure. Els autobusos públics o el metro també cedeixen els seus espais a canvi de diners de diferents anunciants. I aquests diners fan augmentar els ingressos del compte de resultats. Però els ingressos que genera el patrocini publicitari no van directament a baixar costos del producte o servei. En general, no incideixen en el preu.

Per què no convertir la publicitat en alguna cosa que incideixi directament en els preus i, per tant, en les butxaques dels ciutadans?.

Alguns exemples:

- El negoci més disruptiu de finals dels anys 90 a la premsa. Tots els ingressos generats per la publicitat al diari van directament al preu d’aquest fins convertir-lo en gratuït. Una premsa diferent. I el ciutadà, content.

- Les bosses de paper pel pa (baguette), que incorporen publicitat externa d’anunciants (Vodafone, Nocilla …) Els comerços contents perquè s’estalvien la compra de bosses de paper. Però aquesta disminució de despesa no la reverteixen en el preu del pa. A què esperen? … Encara que sigui 1 cèntim d’euro. La butxaca del ciutadà ha de ser prioritari.

- La iniciativa de Promobitllets, explicada en el post anterior, on dos enginyers de la UPC busquen anunciants per reduir el caríssim preu del transport (bus i metro) de la ciutat de Barcelona. Els ingressos d’aquests patrocinadors van directament a reduir el preu dels títols de transport. Ben dissenyat, es podria … Ben dissenyat podem viatjar en transport urbà gratuïtament si els ingressos de la publicitat incideixen directament en el preu del bitllet.

- Que hi hagi “REBAIXES” constants i directes al ciutadà en restaurants, hotels, llibres, teatres, subministraments (llum-aigua-gas-telèfon), fruites i verdures, telèfons i ordinadors, per què no?. Per què els ingressos de la publicitat només han de servir per engrossir els beneficis de l’empresa o pagar sous? Per què no utilitzar el patrocini com una font d’ingressos que incideixin en el preu de les coses?.

El patrocini publicitari pot promoure el canvi social que exigeixen els ciutadans. Pot aportar el seu gra de sorra.

gener 12th, 2012

La Publicitat com a referència dels preus a la nostra societat

Hipótesis: el coste de un espacio publicitario en la prensa, la radio o la TV tiene una relación directa con el índice de precios de productos y servicios.

CAS 1 – Quant pot costar el lloguer d’un local en un cèntric carrer?: 5.000, 18.000, 30.000 euros al mes?. Una de les referències que prenen els directius que volen llogar aquest cèntric local és, quant em costaria un anunci publicitari de la meva empresa a TV, ràdio, premsa, tanca exterior?…3.000, 25.000 …?. Amb aquesta referència, llogo el local i instal·lo un bon rètol perquè el vegin 500.000 vianants al mes. Una solució interessant. D’aquí l’exagerat volum d’oficines bancàries a les nostres ciutats. La referència del preu del lloguer del local es determinarà, doncs, per la seva capacitat de generar informació publicitària eficaç i esdevindrà la raó de pagar un preu o un altre pel local.

CAS 2 – Quant pot pagar un club esportiu als seus esportistes? El que un anunciant estigui disposat a pagar per a què aquests esportistes facin publicitat de la seva marca en els espais més destacats del club (samarreta, instal·lacions …) La referència dels preus en l’esport són els costos de la publicitat que es genera.

CAS 3 – Algú s’imaginava fa només uns anys que llegiríem la premsa sense pagar per ella? Aquesta disrupció en el mercat la paguen les empreses que s’anuncien publicitàriament. I quan aquestes deixen de fer-ho (com està passant en els nostres dies) la mal anomenada “premsa gratuïta” deixa d’existir. La publicitat, en aquest cas, és la que fa viable l’empresa.

CAS 4 – Vaig a iniciar un projecte. Necessito 10.000 € de diferents inversors als quals els cedeixo, com a socis preferents, el 80% del capital del projecte. Però, també puc plantejar-ho d’una altra manera, buscant patrocinadors (empreses que vulguin anunciar-se en el meu projecte) que paguin els costos (10.000 €). L’exemple de Promobilletes és destacable. Els dos enginyers de la UPC, líders de la iniciativa, compren els títols de transport al preu normal i, posteriorment, els envien per correu postal a un preu molt més reduït a l’adreça que el comprador indica. El títol no es modifica. L’únic que fan és adjuntar dins de la carta un missatge publicitari d’un anunciant, que va a part. La publicitat passa a ser, en aquest cas, la referència per fer viable el projecte. És tan innovador que l’Autoritat Metropolitana del Transport ha fet tot el possible per acabar amb ell.

Molts altres casos podrien il·luminar la hipòtesi plantejada. Sens dubte, avui dia la publicitat té un pes massa rellevant en la presa de decisions d’empreses i ciutadans. I potser no hauria de ser així.