Posts tagged ‘ser socialment responsable és rentable’

febrer 20th, 2012

Responsabilitat Social Empresarial (RSE). Un breu apunt

Durant molt de temps he predicat els beneficis de la RSE a centenars d’oients en nombrosos i dispars fòrums. Comparteixo un breu apunt en aquest bloc de Mapa del Canvi.

A l’empresa li demanem que consolidi llocs de treball, que vengui bons productes i serveis (amb un preu just), que creï riquesa. Però avui dia, tot i la profunda crisi, la societat encara li demana més. Els ciutadans demanem a les empreses que siguin honestes i busquin el bé comú.

Per això, l’empresa no ha de continuar amb l’actual “sordesa” davant el clam social. Ja n’hi ha prou d’excuses “econòmiques”. Ha d’assumir la seva responsabilitat social no únicament actuant correctament com a entitat empresarial sinó, a més:

  • intervenint activament en el desenvolupament de la comunitat;
  • liderant la cultura;
  • donant suport l’educació;
  • protegint el medi ambient;
  • afavorint les polítiques de benestar social ……

perquè, “ser socialment responsable és rentable per a l’empresa“. En definitiva, ha de buscar l’equilibri entre els interessos públics i els seus interessos privats. I si els cerca, els troba. La RSE no és només per a multinacionals. És per a les PIMES, les cooperatives, els despatxos professionals, les societats unipersonals …

L’empresa té diverses opcions per ser socialment responsable:

I. Des d’una visió filantròpica i de responsabilitat pública:

  • Donació
  • Mecenatge
  • Premis, Ajuts i Beques
  • Contractació Social

II. Organitzant una nova entitat que li permeti actuar lliurement davant dels seus accionistes:

  • Fundació-Empresa

III. Des de l’estratègia comercial:

  • Patrocini
  • Màrqueting Relacionat amb una Causa

Òbviament, a través de l’RSE, l’empresa aconsegueix millorar la seva reputació davant l’opinió pública. És un objectiu ètic i exigible en la societat actual. Consolidar una organització competent, competitiva i que a més es preocupi per l’entorn és un dels objectius de la RSE. No s’ha d’amagar ni tractar com un fenomen de falsa modèstia. L’empresa té el dret i el deure de comunicar les actuacions socials que vagin més enllà de la consecució del benefici. La RSE necessita d’aquest proselitisme, que pugui contagiar a la majoria d’empresaris que encara no s’han decidit a fer el pas. La comunicació de la RSE ha de ser continuada i sense complexos, en els seus discursos, en la intranet, al web i a les xarxes socials, en totes les publicacions i materials; i en tots aquells esdeveniments destacats que realitzi.

Per a tots aquells empresaris -i per als que estan a punt de crear una empresa- recomano aquest breu, concís i ben argumentat documental, promogut pel Ministerio de Industria espanyol, en col·laboració amb l’Escuela de Organización Industrial (EOI).

novembre 28th, 2011

FUTBOL CLUB BARCELONA: oportunitat perduda de ser Socialment Responsable

Quan el F.C. BARCELONA va liquidar els 7’5 milions d’euros que l’unien per conveni de col·laboració amb UNICEF (2007-2011, 1’5 milions per any) va perdre la gran oportunitat de ser socialment responsable. Quina llàstima!. Això de la RSC (Responsabilitat Social Corporativa) ens explotarà a les mans per manca de visió.

És cert que “ser socialment responsable és rentable”. És l’argument decisiu perquè les empreses s’animin a fer alguna cosa més del que s’espera d’elles. I això no és dolent. Quan fan Mecenatge, creen Premis, Ajuts i Beques, dissenyen campanyes de Màrqueting Relacionat amb una Causa, Patrocinen esdeveniments solidaris, Contracten a persones amb risc d’exclusió social (a través d’una Fundació o sense), comproven com el seu compte de resultats augmenta. I als seus públics els agrada que es converteixin en una Empresa-Ciutadana. Però massa coses s’estan fent malament en la majoria d’organitzacions. Potser perquè no s’ha entès l’essència de la RSC.

Quan el 2007 el Barça va canviar les regles de joc del patrocini esportiu -sense sol·licitar el consentiment als socis en Assemblea -posant el logotip d’UNICEF (el patrocinat) al pit del jugador (lloc reservat a la samarreta per al patrocinador), va revolucionar també la feble situació de la RSC.

  • El club va passar de “cobrar” 15 milions d’euros anuals per un sponsor a la samarreta … a “pagar” 1’5 milions per comunicar públicament la seva RSC a la samarreta. L’estratègia va comportar una recaptació directa de 200 milions d’euros per diversos conceptes.
  • El club va passar de vendre 5 milions de samarretes el 2007 a 15 milions de peces a partir de 2009 (a 60 € per unitat). Xifres anuals d’escàndol. Encara que el logotip d’UNICEF no és l’únic causant del fenomen (sobretot ho és Guardiola, Messi i els èxits esportius) el logotip d’UNICEF és determinant.
  • El compromís contractual amb UNICEF es va mantenir en 1’5 milions anuals. Jurídicament correcte. Però …

¿S’imaginen que el president del Barça hagués reaccionat amb rapidesa i atorgat a UNICEF 50 milions d’euros -o més-? Ocasió perduda de demostrar que el Barça creu de veritat en la missió d’UNICEF i entén la Responsabilitat Social Corporativa.

Ha succeït tot el contrari: la Junta Directiva del club mira cap una altra banda, parla de dificultats pressupostàries, els jugadors segueixen cobrant sous astronòmics i els contractes televisius segueixen pactant-se en milions d’euros. On ha anat a parar aquesta ingent massa de diners?. Tant els socis del club com els ciutadans no han dit res, no donen mostres de què els importi gaire tot plegat.

Tot i això, i davant contínues contradiccions com aquesta (i tantes altres realitzades per empreses cerveseres, farmacèutiques, bancs o petrolieres) només cal esperar una devaluació dràstica de la Responsabilitat Social Corporativa. Potser haurà de reinventar-se. Alguns parlen de RSC 2.0, de RSC 3.0. Sigui quina sigui la nova denominació, haurà de néixer d’un plantejament diferent. Si promovem aquesta dinàmica tan especial, abandonem definitivament les almoines del 0’7% … del 2% … o similars. Anem a parts iguals -com a mínim-. O invertim els termes. Que l’empresa es quedi amb el petit percentatge. Ja és un petit benefici.

*

Un altre dia seguim.