Posts tagged ‘talent’

novembre 9th, 2011

Talent (i IV)

…/.. ve de Talent (III)

Dues darreres reflexions:

A) Un cop acceptat que el talent no és un do i té poc de genètic, ens hem d’aferrar a la idea de buscar i trobar el nostre talent. La seva escola està a la cantonada dels carrers Constància i Insistència. És a dir, no ve sol. “Molts creuen que tenir talent és una sort, ningú que la sort pugui ser qüestió de talent” (Jacinto Benavente). La sort, potser, només pot donar-te una empenta.

Val la pena recordar els primers 40 segons de la pel·lícula Match Point (Woody Allen, 2005) en què es posa en dubte la frase “més val tenir sort que talent”. Coneixent les subtileses d’Allen, la metàfora té doble tall. Que la pilota caigui a un costat o a un altre pot dependre de la sort. El que depèn del talent és arribar a jugar el partit.

*

B) No busquis, doncs, un títol o un reconeixement per al talent. No esperis que la família, els amics, els companys o l’acadèmia reconeguin el teu talent. Com diria l’assagista Elbert Hubbard “hi ha una cosa molt més escassa, fina i rara que el talent: és el talent de reconèixer els talentosos”. I la cultura llatina és procliu a això: no reconeix el talent del company, del cap, de l’alumne, del competidor. No reconèixer el talent en l’altre dificulta enormement el treball en equip.

Alguna cosa podria canviar la tendència. Es tracta de les plataformes col·laboratives, basades en el reconeixement del poder del col·lectiu, superior al propi. Si a això se li suma que treballen a través de les xarxes socials, la creativitat està assegurada.

Les plataformes col·laboratives poden ser el gran revulsiu del talent. El seu objectiu és utilitzar la innovació i la col·laboració en la creació de valor.

Un exemple il·lustratiu ens el porta Ledface, una plataforma que pretén generar un espai per fer consultes i permetre que els que saben sobre el tema assessorin de manera ordenada al col·lectiu. Sens dubte, explicar i respondre temes que t’apassionen et fa més competent que qualsevol servei tècnic o d’atenció al client.

I cada dia es creen noves plataformes col·laboratives entre joves creatius, entre joves juristes, entre joves enginyers, entre joves filòlegs, entre joves bioquímics … Entre joves de talent.

Els majors de 45 anys no es desanimin. El talent no té edat. El que té edat és la passió.

novembre 7th, 2011

Talent (III)

…/.. ve de Talent (II)

La tecnologia es el potenciador del talent per innovar. Pot resumir-se en la fórmula:

Innovació = Talent tecnologia

La tecnologia no és exclusiva de científics i tecnòlegs. La tecnologia és la que permetrà avançar i transformar també la poesia, la filosofia, la música, la història, l’economia, el dret, les arts escèniques, el periodisme, la psicologia o la filologia. Totes les branques del coneixement han d’acostar-se a la tecnologia.
Hem de poder fer poesia matemàtica en un rellotge. Per què no?.

El talent ha d’estar al servei de processos innovadors del turisme, de la justícia, de la medicina preventiva o de les ciències fotòniques. Encara que tingui millor percepció un Centre Nacional de l’Hidrogen (CNH2) que un Institut de Llengües i Cultures de la Mediterrània i Orient Pròxim (ILC) no hauria de ser així. Perquè el coneixement no és excloent. Busquem el talent en totes les branques de coneixement i construïm el canvi. I no oblidem que el talent pot fer un gran servei a la humanitat i a la ciència: lluitar contra la injustícia social, la qual impedeix la igualtat de les persones.

Em ve a la memòria un excel·lent article de Xavier Marcet a El País (11.09.2006) La Catalunya emergent: una nova visió. Presenta una Catalunya forta en economia del coneixement però que necessita millorar la captació i el rendiment del talent. “… No es tracta de posar un parc tecnològic a cada cantonada ni de tenir una universitat a cada barri, es tracta d’orientar el sistema de coneixement al desenvolupament de projectes innovadors i tangibles, multiplicant els resultats actuals (…) Hem de millorar la nostra capacitat de risc empresarial per adquirir dimensió i la nostra execució de projectes col·lectiva, no serveix de res inventar plans per tot arreu que no s’executen. Talent i dimensió, aquesta és la nostra proposta per avançar“.

El talent és l’ADN de la innovació. I no ho sabíem.

Cont en Talent (i IV)

octubre 26th, 2011

Talent (II)

…/.. Ve de Talent (I)

El talent “científic” té una gran reputació en l’actualitat, per la seva serietat, constància i alta productivitat. Fa avançar el coneixement. Però, on és aquest talent?. Neix a tot arreu però es mou, es trasllada a la cerca de més talent, de bones retribucions, de qualitat de vida. Avui dia hi ha altes concentracions de talent. Els Estats Units d’Amèrica han aconseguit atraure el talent de tot el planeta. 400.000 científics i tecnòlegs europeus resideixen permanentment allí. Encara que Europa també atrau talent científic. Índia i Xina impulsen polítiques públiques en favor del coneixement. Hi ha talent a l’Àfrica però emigra. Hi ha talent a Austràlia, Amèrica, Israel, Japó … S’estan dibuixant clarament les àrees d’atracció de talent i les àrees d’expulsió de talent. En menys de 50 anys quedaran delimitats els nous espais geogràfics del coneixement, que marcaran les noves regles de l’economia. Potser faran caure les absurdes fronteres dels “estats” que divideixen la humanitat.

Intueixo un canvi de paradigma profund respecte a la mobilitat. Des de sempre, les persones s’han traslladat allà on residien les empreses que els podien oferir un lloc de treball (actualment 200 milions de persones treballen fora del seu país). Recentment, les empreses s’han deslocalitzat a la recerca de mà d’obra barata (però aquesta pràctica té data de caducitat). En breu, les empreses basades en el coneixement buscaran el seu emplaçament allà on trobin a les persones de talent. Encara més, la creació d’empreses serà una activitat d’emprenedoria basada en el talent.
És molt possible que el talent científic sigui en el futur la màxima expressió de poder.

Cont. a Talent (III)

 

octubre 20th, 2011

Talent (I)

Tinc talent? En la majoria d’ocasions respons amb un “no crec … sóc de la pila”. Doncs no ho afirmes amb tanta seguretat. És molt possible que siguis una persona de talent: talent comercial, talent directiu, talent administratiu, talent tècnic, talent emprenedor, talent musical, talent científic, talent empàtic, talent deductiu, talent coordinador, talent expressiu literari, talent constructor d’idees o formes, talent docent, talent corporatiu, talent filantròpic, talent investigador, talent divulgatiu, talent audiovisual, talent … No diguis que no en tens cap?. No creguis en les biografies edulcorades dels grans mites de la història. No van ser talentosos en tot, potser van demostrar un talent sorprenent en un sol camp específic. Engrandir en excés a les persones talentoses empetiteix a l’observador. Hem de canviar aquesta visió de les coses.

El talent individual de cada un de nosaltres es pot avaluar segons la capacitat (puc), el compromís (vaig a fer-ho) i la decisió (actuo). A continuació, un esquema de Pilar Jericó del seu llibre Gestió del talent que resumeix de forma axiomàtica el concepte de talent.

Dues idees per a la reflexió:

• Un cop assumit que tens talent, has de trobar un camp on desenvolupar-lo. Tant de bo ho puguis desenvolupar en la vida professional. Serà la culminació de la teva vida. Però si a la feina no pots, tracta de focalitzar en un hobby o a través de les persones més properes i construeix projectes col·lectius que facin avançar la societat.

• Exercir el talent és una obligació. La persona de talent ha de retornar a la societat (pares, educadors, finançadors, líders, inspiradors) el que aquesta li ha donat. No hi haurà societat del coneixement sense persones de talent generoses, hàbils, compromeses amb el canvi i resoltes a actuar.

Cont. en Talent (II)

 

maig 18th, 2011

Innovació i esforç

Els grans innovadors són:

- Els que, amb el seu constant treball, canvien la comprensió de les coses per al seu equip.
- Els que creen models d’anàlisi per als que el segueixen.
- Els que s’obsessionen amb l’origen de les coses a la recerca de noves vies d’experimentació.

Vull destacar un de molt singular. S’aixeca cada dia a les 4,30 del matí per estudiar i abans de les 7 està al capdavant del seu equip. Un home de costums peculiars que demostra una cosa: que el talent s’aconsegueix amb esforç.

Es tracta de Valentí Fuster, cardiòleg català que dirigeix ​​l’Institut Cardiovascular de l’hospital Mount Sinai de Nova York i el Centre Nacional d’Investigacions Cardiovasculars (CNIC) a Madrid. Des de finals dels anys 70 els seus treballs i la seva metodologia són coneguts internacionalment i l’han convertit en un prescriptor mundial.

Fa uns dies va rebre un dels guardons més importants de la comunitat mèdica, concretament el Gran Premi científic de l’Institut de França. Segons aquesta organització, la contribució científica de Fuster és determinant en el camp de les malalties de les artèries coronàries, convertint-se en un precursor que ha obert la via a nombroses innovacions clíniques. Les seves investigacions han portat a redefinir l’origen de l’infart de miocardi i singulars vies per a la seva prevenció.

Els grans innovadors són persones corrents que treballen molt. Per aquest motiu, sento una gran admiració per aquest home.