Posts tagged ‘televisió’

març 10th, 2013

L’era de les pantalles

Fa 70 anys la única pantalla era la del cinema (pantalla col·lectiva i socialitzadora). Més tard arriba la televisió (pantalla per a famílies, grups). I fa només 30 anys veu la llum l’ordinador personal, una pantalla individualitzada. La revolució tecnològica ens està portant, a més, cap a una pantalla as la nostra butxaca, l’smartphone el telèfon intel·ligent, amb funcions múltiples.

Els individus busquem en les pantalles informació, educació o entreteniment. Estem en l’era de les pantalles. Tot comença a succeir en les pantalles.

Una cosa em preocupa. Els llargmetratges cinematogràfics, les sèries de televisió, els informatius, els jocs interactius o les aplicacions del smartphone tenen un elevat nombre de canvis d’imatge per minut. Tot és accelerat. No és d’estranyar que quan els nens i joves s’enfronten al ritme de la vida real, tot els s’impacienta, tot els avorreix. I aquesta sensació es va creant també en els adults.

¿Hem de sotmetre la vida real (l’educació a l’aula, les converses, les transaccions comercials, el diàleg … fins i tot l’amor) al llenguatge i al ritme que exigeix la dinàmica audiovisual?. Crec que no, però la tendència és una altra.

 Cont »

*

agost 31st, 2012

Els amos de la informació a Espanya

Un bon treball infogràfic (presentat al bloc La mirada del mendigo al juliol 2012) per conèixer qui són els amos de la informació a Espanya. Conté inexactituds però queden compensats per una quantitat destacada de dades relacionals i ideològiques que ajuden a comprendre el perquè de les coses.

A primera vista, la ideologia d’ultradreta sembla haver-se apoderat de gran part de televisions digitals (regionals i nacionals) i de la premsa escrita (regional i nacional), liderada per expolítics, empresaris i la pròpia Església Catòlica. Sens dubte, un camí similar a l’italià, on els mitjans de comunicació deixen de ser el Quart Poder i s’integren en el Primer, en el Segon, al Tercer … Però no hi ha mal que 100 anys duri. Les xarxes socials posaran les coses al seu lloc … espero ….

(llegir més)

gener 12th, 2012

La Publicitat com a referència dels preus a la nostra societat

Hipótesis: el coste de un espacio publicitario en la prensa, la radio o la TV tiene una relación directa con el índice de precios de productos y servicios.

CAS 1 – Quant pot costar el lloguer d’un local en un cèntric carrer?: 5.000, 18.000, 30.000 euros al mes?. Una de les referències que prenen els directius que volen llogar aquest cèntric local és, quant em costaria un anunci publicitari de la meva empresa a TV, ràdio, premsa, tanca exterior?…3.000, 25.000 …?. Amb aquesta referència, llogo el local i instal·lo un bon rètol perquè el vegin 500.000 vianants al mes. Una solució interessant. D’aquí l’exagerat volum d’oficines bancàries a les nostres ciutats. La referència del preu del lloguer del local es determinarà, doncs, per la seva capacitat de generar informació publicitària eficaç i esdevindrà la raó de pagar un preu o un altre pel local.

CAS 2 – Quant pot pagar un club esportiu als seus esportistes? El que un anunciant estigui disposat a pagar per a què aquests esportistes facin publicitat de la seva marca en els espais més destacats del club (samarreta, instal·lacions …) La referència dels preus en l’esport són els costos de la publicitat que es genera.

CAS 3 – Algú s’imaginava fa només uns anys que llegiríem la premsa sense pagar per ella? Aquesta disrupció en el mercat la paguen les empreses que s’anuncien publicitàriament. I quan aquestes deixen de fer-ho (com està passant en els nostres dies) la mal anomenada “premsa gratuïta” deixa d’existir. La publicitat, en aquest cas, és la que fa viable l’empresa.

CAS 4 – Vaig a iniciar un projecte. Necessito 10.000 € de diferents inversors als quals els cedeixo, com a socis preferents, el 80% del capital del projecte. Però, també puc plantejar-ho d’una altra manera, buscant patrocinadors (empreses que vulguin anunciar-se en el meu projecte) que paguin els costos (10.000 €). L’exemple de Promobilletes és destacable. Els dos enginyers de la UPC, líders de la iniciativa, compren els títols de transport al preu normal i, posteriorment, els envien per correu postal a un preu molt més reduït a l’adreça que el comprador indica. El títol no es modifica. L’únic que fan és adjuntar dins de la carta un missatge publicitari d’un anunciant, que va a part. La publicitat passa a ser, en aquest cas, la referència per fer viable el projecte. És tan innovador que l’Autoritat Metropolitana del Transport ha fet tot el possible per acabar amb ell.

Molts altres casos podrien il·luminar la hipòtesi plantejada. Sens dubte, avui dia la publicitat té un pes massa rellevant en la presa de decisions d’empreses i ciutadans. I potser no hauria de ser així.