Posts tagged ‘Universitat espanyola’

octubre 13th, 2011

Relleu generacional: la gran oportunitat d’excel·lència per a la Universitat

En la dècada 2010-2020, els experts afirmen que les universitats espanyoles disposen d’una oportunitat única per fer canvis profunds, ja que un terç del seu professorat arribarà l’edat de jubilació. Per què no substituir a aquests grans professionals per un nombre important d’investigadors qualificats que hagin gaudit de llargues estades a l’estranger? La seva visió, perspectiva i experiència poden ser l’única opció de reforçar i construir universitats excel·lents. Els experts apunten, també, que el relleu generacional hauria d’anar acompanyat de contractació de personal dels 5 continents.

Aquestes idees no són la conseqüència de la globalització sinó l‘únic camí per a la transició cap a una economia basada en el coneixement. El coneixement està repartit pel món. No podem renunciar-hi si no volem veure’ns relegats al subdesenvolupament econòmic del segle XXI.

Sens dubte, doncs, el relleu generacional és la gran oportunitat d’excel·lència per a la Universitat, sense detriment de la tasca realitzada en els darrers anys (per algunes universitats, segles!). Però el missatge l’han d’assumir tant els decisors polítics com els membres de la comunitat universitària. L’evolució és cosa de tots i entre tots hem de donar prioritat a la modernització de les nostres universitats. No arriba el decret llei per manca de consens o valentia? Doncs, millor. Normes internes de cada universitat poden avançar-se a la necessitat i construir el nou marc legal.

És molt possible que aquesta evolució comporti discriminació negativa per als oriünds del país. En part, és cert. Un altre paradigma que haurà de canviar. Els professionals de la Universitat som “Universals” i el nostre treball ha de realitzar-se allà on siguem més eficients, encara que sigui lluny de casa, allà on apostin per la nostra feina. Els “Universals” són, sense cap dubte, més eficients. I una cosa encara més important. Són més feliços. I no és una casualitat.

 

setembre 29th, 2011

Futur incert de la Recerca a la Universitat

Vénen temps molt durs per a la investigació a la Universitat. Sobretot per a les Ciències Socials i les Humanitats, és a dir, per a aquelles àrees en què no treballem amb tubs i provetes sinó amb opinions, estadístiques, tendències o cròniques històriques.

Siguem realistes: bona part de la Investigació Bàsica en ciències socials té escàs valor. I hi ha milers de línies de recerca diferents. Si el departament d’una universitat té 200 investigadors, segur que compta amb 180 línies de recerca, potser producte de les seves tesis doctorals. No és sostenible. I en el millor dels casos, el resultat final d’aquestes investigacions donarà peu a un titular a la premsa o a volàtils frases a Twitter.

Possiblement aquest desgavell té l’origen en l’esbojarrada carrera per la “acreditació del currículum” a la qual es veuen abocats els investigadors a Espanya. I també a la nostra habitual miopia: pocs volen ser “cua de lleó” de projectes rellevants. Moltes “caps de ratolí” té la universitat espanyola.

Hauríem d’emprendre algunes accions per la necessitat del canvi:

  • Renunciar a seguir investigant temes menors no competitius. No hi ha diners públics per a què cadascun segueixi protagonitzant la seva pròpia pel·lícula, llevat que vulguem mantenir el “cafè per a tothom” amb ridícules ajudes de 10.000 euros per a projectes trianuals de 15 investigadors (!!).
  • Investigar sobre temes estratègics seleccionats per la Universitat. Fins i tot, en alguns casos, hauria de ser l’empresa privada la que estableixi els objectius d’una Investigació Aplicada de qualitat. I si són temes allunyats a l’investigador, doncs “a reciclar-se toca …” La recerca ha de respondre a objectius col·lectius d’interès científic i social.
  • Els grups de recerca han de ser pocs, grans, potents i interuniversitaris, tot i que estructurats internament en subgrups. Les administracions públiques han de crear noves categories intermèdies a més de la d’IP (investigador principal) per motivar els seus membres. Un format organitzatiu adequat podria ser el del Clúster, que permet la unió d’investigadors de diverses universitats en pro de l’eficàcia d’objectius competitius.

La recerca en biomedicina, enginyeria i tantes altres àrees del saber científic-tècnic ja van donar el pas endavant fa temps. I encara que tenen pocs recursos públics, tenen les idees clares i el camí marcat.
Per a quan el canvi de paradigma dels investigadors en comunicació, dret, economia, humanitats, traducció, sociologia …?