Posts tagged ‘universitat’

novembre 14th, 2011

Urgeixen canvis en els mètodes d’aprenentatge

  1. Des de 1965 se sap que els nivells de retenció del que s’escolta en una conferència, en una classe o en una sessió informativa és molt baix, només del 5%. Escoltar sí, però recordar el que s’ha dit …
  2. I recordar el que es llegeix també té un nivell de retenció molt baix, pròxim al 10% del contingut llegit.
  3. Hi ha qui pensa que quan ens assistim d’un power point o un vídeo de Youtube ja està tot resolt i tota l’audiència retindrà el missatge. Doncs no. Els nivells estan només al 20% quan el mètode d’aprenentatge és audiovisual.
  4. Millora una mica quan el mètode d’aprenentatge és el de la demostració (30% de la informació). Explicar les coses demostrant el seu origen, com es fan, perquè són així i fins i tot quines són les raons del resultat final permet satisfer la curiositat i, per tant, l’atenció. Però els oients encara són oients.
  5. Quan promovem la discussió entre els assistents els nivells de retenció del missatge ja són superiors (50%). Perquè es comparteix el protagonisme de la informació. Tots són ponents, conferenciants.
  6. Els nivells de retenció són notables (75%) quan es proposa aprendre a través del treball: experimentar, tocar, equivocar-se, encertar.
  7. I quan cedim el protagonisme a l’estudiant, al treballador, l’oient i li sol·licitem que es prepari l’exposició d’una informació per compartir amb els altres, el seu nivell de retenció és del 90%. Perquè ha d’assumir-la abans de explicar-la al grup. El professor escoltant i l’estudiant fent de professor

Los resultados de las investigaciones del NTL-National Training Laboratories se conocen desde hace medio siglo. Un reciente trabajo de Jacobs, Hurley & Unite (2008) “How learning Theory Creates a Foundation for SI Leader Training” presenta resultados similares. ¿Qué hacemos, pues, que no hacemos nada?

Mentrestant, l’Educació Primària i Secundària va penjant pissarres digitals a les aules (!). I la Universitat s’entreté discutint sobre el nombre d’estudiants per grup i sobre l’ús de la intranet (!). I l’Educació a Distància, davant tal desorientació, va guanyant terreny i cada dia compta amb més estudiants (encara que els nivells de retenció en l’e-learning són baixos -per ara- perquè els seus mètodes d’aprenentatge es basen, principalment, en lectura de materials i elaboració de treballs escrits).
La mateixa desorientació es troba en les persones i organitzacions que transmeten els seus missatges a través de reunions (congressos, jornades, simposis, reunions d’empresa …) on els nivells de retenció són, en general, molt baixos.

Urgeixen canvis en els mètodes d’aprenentatge.

3 idees per a professors, conferenciants, pares, directius, polítics i educadors:

• El nou rol del mestre és liderar el procés d’aprenentatge, no ser el centre d’ell.
• Siguem coherents amb l’època actual i cedim protagonisme a l’oient. Augmentarà l’eficiència.
• Reduïm dràsticament la comunicació unidireccional, encara que sigui vistosa, divertida o audiovisual. Hem d’ocupar-nos de la comprensió més que de l’audiència.

*
Un altre dia seguim.

octubre 13th, 2011

Relleu generacional: la gran oportunitat d’excel·lència per a la Universitat

En la dècada 2010-2020, els experts afirmen que les universitats espanyoles disposen d’una oportunitat única per fer canvis profunds, ja que un terç del seu professorat arribarà l’edat de jubilació. Per què no substituir a aquests grans professionals per un nombre important d’investigadors qualificats que hagin gaudit de llargues estades a l’estranger? La seva visió, perspectiva i experiència poden ser l’única opció de reforçar i construir universitats excel·lents. Els experts apunten, també, que el relleu generacional hauria d’anar acompanyat de contractació de personal dels 5 continents.

Aquestes idees no són la conseqüència de la globalització sinó l‘únic camí per a la transició cap a una economia basada en el coneixement. El coneixement està repartit pel món. No podem renunciar-hi si no volem veure’ns relegats al subdesenvolupament econòmic del segle XXI.

Sens dubte, doncs, el relleu generacional és la gran oportunitat d’excel·lència per a la Universitat, sense detriment de la tasca realitzada en els darrers anys (per algunes universitats, segles!). Però el missatge l’han d’assumir tant els decisors polítics com els membres de la comunitat universitària. L’evolució és cosa de tots i entre tots hem de donar prioritat a la modernització de les nostres universitats. No arriba el decret llei per manca de consens o valentia? Doncs, millor. Normes internes de cada universitat poden avançar-se a la necessitat i construir el nou marc legal.

És molt possible que aquesta evolució comporti discriminació negativa per als oriünds del país. En part, és cert. Un altre paradigma que haurà de canviar. Els professionals de la Universitat som “Universals” i el nostre treball ha de realitzar-se allà on siguem més eficients, encara que sigui lluny de casa, allà on apostin per la nostra feina. Els “Universals” són, sense cap dubte, més eficients. I una cosa encara més important. Són més feliços. I no és una casualitat.

 

setembre 29th, 2011

Futur incert de la Recerca a la Universitat

Vénen temps molt durs per a la investigació a la Universitat. Sobretot per a les Ciències Socials i les Humanitats, és a dir, per a aquelles àrees en què no treballem amb tubs i provetes sinó amb opinions, estadístiques, tendències o cròniques històriques.

Siguem realistes: bona part de la Investigació Bàsica en ciències socials té escàs valor. I hi ha milers de línies de recerca diferents. Si el departament d’una universitat té 200 investigadors, segur que compta amb 180 línies de recerca, potser producte de les seves tesis doctorals. No és sostenible. I en el millor dels casos, el resultat final d’aquestes investigacions donarà peu a un titular a la premsa o a volàtils frases a Twitter.

Possiblement aquest desgavell té l’origen en l’esbojarrada carrera per la “acreditació del currículum” a la qual es veuen abocats els investigadors a Espanya. I també a la nostra habitual miopia: pocs volen ser “cua de lleó” de projectes rellevants. Moltes “caps de ratolí” té la universitat espanyola.

Hauríem d’emprendre algunes accions per la necessitat del canvi:

  • Renunciar a seguir investigant temes menors no competitius. No hi ha diners públics per a què cadascun segueixi protagonitzant la seva pròpia pel·lícula, llevat que vulguem mantenir el “cafè per a tothom” amb ridícules ajudes de 10.000 euros per a projectes trianuals de 15 investigadors (!!).
  • Investigar sobre temes estratègics seleccionats per la Universitat. Fins i tot, en alguns casos, hauria de ser l’empresa privada la que estableixi els objectius d’una Investigació Aplicada de qualitat. I si són temes allunyats a l’investigador, doncs “a reciclar-se toca …” La recerca ha de respondre a objectius col·lectius d’interès científic i social.
  • Els grups de recerca han de ser pocs, grans, potents i interuniversitaris, tot i que estructurats internament en subgrups. Les administracions públiques han de crear noves categories intermèdies a més de la d’IP (investigador principal) per motivar els seus membres. Un format organitzatiu adequat podria ser el del Clúster, que permet la unió d’investigadors de diverses universitats en pro de l’eficàcia d’objectius competitius.

La recerca en biomedicina, enginyeria i tantes altres àrees del saber científic-tècnic ja van donar el pas endavant fa temps. I encara que tenen pocs recursos públics, tenen les idees clares i el camí marcat.
Per a quan el canvi de paradigma dels investigadors en comunicació, dret, economia, humanitats, traducció, sociologia …?

juny 13th, 2011

Crear ocupació versus Buscar feina

En el post anterior dèiem que el 70% dels universitaris espanyols deixaria el país per aconseguir una feina. La notícia és esperançadora. Però podia haver estat millor. El titular que oferia el Baròmetre Universitat-Societat 2011 de la UCM hauria d’haver dit: “El 70% d’universitaris deixaria el país per CREAR ocupació”

Aquesta és la veritable disrupció, disrupció que encara no s’ha produït però cap a la qual hem d’orientar l’educació i les polítiques d’ocupació. Sam Pitroda, president del Consell Nacional d’Innovació de la Índia, en una entrevista en el diari Cinco Días (11.05.11), afirma que el sol fet que la gent surti de la Universitat buscant una feina és una cosa que pertany al segle passat i no a l’actual. Al segle XXI els joves haurien de sortir de la universitat obstinats a crear ocupació.

Tothom pot crear ocupació o només els grans emprenedors? La resposta és evident: una gran majoria de persones són capaços de plantejar la seva professió o ocupació com un projecte col·lectiu, de 3 o 4 persones (o un grup més nombrós), liderant o co-liderant la consecució d’objectius empresarials o socials. Potser algunes persones no estaran emocionalment preparades. Però seran les que menys.

El coneixement tècnic i acadèmic dels nous empleats-ocupadors serà fonamental. Però també ho seran les ganes, la il·lusió i la valentia per crear ocupació per altres. Haurem d’anar pensant en proporcionar als centres educatius eines per poder transmetre aquest nou enfocament als joves.

Un altre dia seguim.