Posts tagged ‘vellesa’

desembre 10th, 2011

Els 7 grans col·lectius socials a Espanya. MAJORS DE 65 ANYS (6)

8 milions de espanyols formen el col·lectiu de ciutadans majors de 65 anys. El descens de la mortalitat i de la natalitat al mateix temps està provocant l’anomenada “transició demogràfica”, cap a una societat cada vegada menys jove.

El fenomen cal observar-lo com un èxit i no com un fracàs. L’accés a la informació, a la bona alimentació i als bons tractaments en un constant avenç científic, és un èxit social del qual hom s’ha de sentir orgullós. Viure més (i en el futur, mantenir la joventut) és un objectiu socialment just (sempre i quan sigui un dret compartit per l’ésser humà). Però la longevitat s’està veient com un problema. Potser perquè la societat no està tenint en compte els desafiaments que suposa l’envelliment de la població i no sap com mantenir l’Estat del benestar (segurament perquè el debat s’està plantejant des de la sostenibilitat pressupostària i no des de les polítiques públiques actives).

D’una banda, no existeix una visió que els teus impostos actuals et permetran el teu benestar futur. La majoria considera que està pagant amb els seus diners el benestar dels actuals grans i desconfia del futur. De l’altra, es considera que la vellesa és una situació passiva que no genera riquesa. I la maduresa -60, 70 i 80 anys- és la part de la vida de més interès. Els grans científics, humanistes i artistes tenen aquesta edat. Pocs premis Nobel es concedeixen a persones amb una edat inferior als 65 anys.

Les polítiques públiques per a aquest col·lectiu han de lluitar contra la gerontofobia- que existeix- i promoure espais per a què els ciutadans majors de 65 anys puguin sentir-se actius social, política i econòmicament. La majoria ja van aportar al sistema durant 40 anys. Rebre una pensió i unes atencions mèdiques no són un regal de la societat, és un dret.

La cohesió intergeneracional tan anhelada pot tenir com a objectiu la lluita contra la gerontofobia. A la qual s’han de sumar els mitjans de comunicació clàssics i els protagonistes de les xarxes socials -la majoria joves- per tal de trencar amb la imatge que la gent gran són una càrrega. Són generadors de riquesa. Una altra riquesa.

És molt possible que d’aquí a poc temps el col·lectiu actual de 65-90 anys canviï la seva estructura poblacional per la de 80-140 anys, tendint cap a la immortalitat. Serveixi el següent capítol de la sèrie Redes, dirigit per Eduard Punset, com un punt de partida cap a unes polítiques públiques que estan arribant: “envelliment vs immortalitat”.

Anar a  Els 7 grans col·lectius socials a Espanya

juny 1st, 2011

Subhasta de Somnis. Innovació al servei de la gent gran

La Fundació Pfizer va atorgar, el novembre de 2004, el Primer Premi Compromiso Social a la Fundació Emma,  entitat catalana de Sant Joan de les Abadesses (Girona) dedicada a l’atenció de la gent gran, pel projecte Subhasta de Somnis (Subhasta de Somnis ), el qual vaig tenir la sort de liderar, dissenyar i coordinar des de l’Institut de Filantropia i Desenvolupament. La dotació del premi va ser de 30.000 euros. No va ser l’únic reconeixement al projecte. Darrere van venir altres que van aportar més fons que van potenciar els serveis assistencials de la fundació a la seva comunitat.

La Subhasta de Somnis s’explica com un conjunt d’actes ideats per promoure la interacció entre les diferents empreses, comerços i persones de “a peu” de Sant Joan de les Abadesses amb els seus majors. La finalitat principal va ser la de buscar un llaç entre la comunitat local i els usuaris de la Fundació, basat en la generositat. Una interacció individual que havia de permetre fer realitat un somni o desig de la gent gran que es basés en alguna cosa realitzable (encara que difícil de dur a terme per ells mateixos). Els clients que van comprar un somni en la subhasta van comptar amb 3 mesos per dur-los a terme. Els somnis eren molt personals. Anaven des de conèixer a Luis del Olmo o l’exporter del Barça Ramallets, visitar Lourdes, Montserrat, assistir a un concert, a l’òpera, conèixer a Paloma San Basilio, visitar l’Aquarium, reunir-se amb els néts, participar en una matança del porc, visitar el seu llunyà poble natal, parlar amb Carles Rexach, veure un partit al Camp Nou i saludar el president del Futbol Club Barcelona, tenir una bufanda, un radiocassette, visitar una amiga, tenir una foto de la família, abraçar el seu gos , assistir a un ball, veure el mar … entre molts somnis proposats. Tots ells van donar l’oportunitat a moltes persones i entitats a oferir la seva generositat, sempre en la més pura intimitat, sense la participació dels mitjans de comunicació.

El 4 de gener de 2004, convocats els residents de la fundació i els seus familiars al Teatre Casino del poble, es va celebrar la “Subhasta de Somnis”, moment en el qual tots els conciutadans van poder “licitar” pel somni més coincident amb els seus interessos i, finalment, adquirir la responsabilitat de fer-ho realitat. Tots els somnis van ser “comprats”. Ningú es va quedar sense el seu àngel de la guarda. L’acte va durar prop de 3 hores i va ser clamorosament emotiu.

Passats els 3 mesos, al mes de març d’aquell any, la Fundació Emma va convocar de nou a tota la població per mostrar els somnis aconseguits a través de fotografies i vídeos que demostraven, de forma resumida, com s’havien aconseguit. L’acte va ser de gran emotivitat i carregat de bon humor. Finalment, tan sols es van poder presentar 30 somnis. Per causes meteorològiques, 6 somnis es van posposar per més endavant, altres 5 van desistir de realitzar i 2 no van poder dur a terme per defunció. Entre diverses notícies en els mitjans, destaca la crònica reproduïda a El Pais.

 
 


   
 

Sens dubte, el món va reconèixer la valentia i la sensibilitat d’una entitat capaç de mostrar-se a si mateixa en benefici de les persones més desateses. Les avaluacions posteriors van demostrar que la Fundació Emma s’havia convertit en un lloc accessible per a la ciutadania, transparent, competent, oberta, amb llum. És una llàstima que l’actual direcció del patronat de la Fundació Emma hagi abandonat, ja des de 2007, la seva innovadora forma de treballar dirigida a tota la comunitat, més enllà dels públics usuaris. Actualment ha deixat de ser el referent social, educatiu i cultural que va ser per a Catalunya i Espanya durant uns anys.